Zoonosi
Què és una zoonosi?
Les zoonosis són malalties infeccioses que es transmeten d’altres animals vertebrats als éssers humans. Estan causades per virus, bacteris, fongs o paràsits, i constitueixen una gran amenaça per a la salut pública a causa de la interacció que es produeix entre persones i animals en l’agricultura, la ramaderia, la convivència domèstica o els ecosistemes naturals. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més del 60% dels patògens que afecten els éssers humans tenen un origen zoonòtic, igual que 2 de cada 3 malalties emergents. Algunes infeccions, com el VIH, van començar com a zoonosis i posteriorment van evolucionar fins a adaptar-se a la transmissió entre persones. Altres patògens poden provocar brots importants, com l’èbola, i fins i tot desencadenar pandèmies, com el VIH o la COVID-19.
Vies de transmissió de les zoonosis
Les zoonosis impliquen el contacte directe o indirecte amb animals infectats, les seves secrecions o un medi ambient contaminat. Una mateixa zoonosi es pot transmetre per més d’una via, fet que en dificulta el control.
Zoonosis per contacte directe
La transmissió es produeix mitjançant el contacte directe amb animals infectats o amb els seus fluids corporals, com ara saliva, sang, orina, femtes o secrecions respiratòries. Pot produir-se a través de mossegades, esgarrapades o fins i tot durant la manipulació de teixits animals. Un exemple és la ràbia, transmesa per la mossegada d’animals com gossos, gats o ratpenats.
Zoonosis transmeses per aliments i aigua
La infecció s’adquireix en ingerir aliments o aigua contaminats. Les principals fonts inclouen carn crua o insuficientment cuinada, llet i productes lactis no pasteuritzats, ous contaminats i aliments exposats a femtes d’animals infectats. Alguns exemples freqüents són la salmonel·losi, la brucel·losi, la triquinosi i la toxoplasmosi. Aquestes malalties poden afectar simultàniament un gran nombre de persones quan la contaminació arriba a la cadena alimentària.
Zoonosis transmeses per vectors
Els agents infecciosos requereixen la participació d’un vector biològic, és a dir, un intermediari entre l’animal reservori i l’ésser humà. Alguns d’aquests vectors són els mosquits, els flebòtoms (insectes semblants als mosquits però de mida més petita), les paparres i les puces. Destaquen la leishmaniosi, que afecta els gossos i es transmet als humans a través dels flebòtoms, i la malaltia de Lyme, que afecta petits rosegadors i es transmet per paparres.
Zoonosis transmeses per via aèria
La transmissió aèria es produeix per la inhalació d’aerosols, gotícules o partícules contaminades procedents de secrecions, excrecions o teixits animals. La psitacosi, causada per Chlamydia psittaci i associada a aus infectades, n’és un exemple.
Zoonosis transmeses indirectament pel medi ambient i els fòmits
Alguns patògens zoonòtics poden persistir en el medi ambient i transmetre’s a través d’objectes, superfícies o materials contaminats (anomenats fòmits), així com pel contacte amb sòl, aigua o instal·lacions on hagin estat presents animals infectats.
Principals vies de transmissió de les zoonosis: contacte directe amb animals infectats, aliments o aigua contaminats, vectors biològics, aerosols i fòmits (objectes o superfícies contaminades).
Factors que afavoreixen l’aparició de zoonosis
La desforestació i la invasió d’hàbitats naturals augmenten el contacte entre les persones i la fauna salvatge, afavorint la transmissió de patògens. De la mateixa manera, la ramaderia intensiva, la globalització del comerç i la mobilitat de persones i animals faciliten la ràpida propagació d’aquestes malalties a escala mundial. El canvi climàtic també hi té un paper important, ja que modifica la distribució de vectors com els mosquits i les paparres, fet que permet que determinades malalties apareguin en noves zones.
Prevenció i control
La prevenció de les zoonosis es basa a reduir el contacte amb les fonts d’infecció i mantenir mesures adequades d’higiene i control sanitari. Entre les principals recomanacions hi ha el rentat de mans després de manipular animals, el consum d’aliments correctament cuinats, l’ús d’aigua potable i el control sanitari de les explotacions ramaderes. La vigilància epidemiològica i veterinària permet detectar precoçment possibles brots i limitar-ne la propagació. A més, l’ús responsable dels antibiòtics és fonamental per evitar l’aparició de microorganismes resistents.
Importància de l’enfocament One Health
La prevenció de les zoonosis requereix un enfocament integral basat en el concepte d’Una sola salut (“One Health”), que reconeix l’estreta relació entre la salut humana, la salut animal i el medi ambient, i considera que són interdependents. La col·laboració entre professionals d‟aquests tres àmbits és fonamental per a la prevenció i el control de les zoonosis.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
MATERIAL MULTIMÈDIA
