Síndrome metabòlica
Què és la síndrome metabòlica?
La síndrome metabòlica és un conjunt d’alteracions metabòliques que augmenten el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular, accident cerebrovascular (ACV, és a dir, ictus), diabetis tipus 2 i esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD, per les sigles en anglès), entre altres afeccions.
Inclou hipertensió arterial, nivells elevats de glucosa en sang (hiperglucèmia; habitualment associats a resistència a la insulina), excés de greix a la zona abdominal i concentracions anormals de colesterol i/o triglicèrids.
La síndrome metabòlica té un origen multifactorial i s’associa principalment a l’excés de greix corporal degut a una alimentació poc saludable i al sedentarisme, a l’envelliment i a factors genètics i ambientals. La seva prevalença ha augmentat globalment durant les darreres dècades, especialment als països d’ingressos alts, però recentment aquesta tendència també es mostra a l’alça als països d’ingressos mitjans i baixos.
Com es genera la resistència a la insulina?
La resistència a la insulina és un dels mecanismes centrals de la síndrome metabòlica. Es produeix quan les cèl·lules de l’organisme (principalment del múscul, el fetge i el teixit adipós) responen pitjor a l’acció de la insulina, encarregada de fer que la glucosa passi de la sang a les cèl·lules. Com a conseqüència, l’organisme necessita produir cada vegada més insulina per mantenir uns nivells normals de glucosa en sang.
La causa més freqüent és l’excés de greix corporal, especialment l’acumulació de greix a la regió abdominal. Aquest teixit adipós no només emmagatzema energia, sinó que també allibera àcids grassos i molècules senyalitzadores que afavoreixen un estat d’inflamació crònica de baix grau. Això altera la resposta de les cèl·lules a la insulina i dificulta la captació de glucosa.
La resistència a la insulina no només afavoreix el desenvolupament de diabetis tipus 2. També contribueix a la hipertensió arterial, a l’alteració dels lípids en sang i a la malaltia cardiovascular, per la qual cosa té un paper central en la síndrome metabòlica.
Factors de risc
Diversos factors poden augmentar el risc de síndrome metabòlica, com el sedentarisme, una alimentació poc saludable, dormir poques hores o amb mala qualitat, fumar i consumir alcohol.
L’exposició a aquests factors durant l’embaràs també pot influir en la salut metabòlica del fetus. Diversos estudis d’ISGlobal investiguen com la contaminació atmosfèrica o l’exposició a disruptors endocrins durant l’embaràs i els primers anys de vida podrien augmentar el risc de desenvolupar síndrome metabòlica més endavant, així com el possible efecte protector dels espais verds.
Les persones que treballen en torns rotatius o nocturns també presenten un risc més elevat a causa de l’alteració dels ritmes circadiaris, que afecta el metabolisme de la glucosa i redueix la sensibilitat a la insulina.
Altres factors de risc són l’edat, el sexe —les dones tenen un risc més elevat després de la menopausa—, els antecedents familiars i determinades afeccions mèdiques, entre les quals hi ha la síndrome d’ovari poliquístic (SOP). A més, els determinants socials de la salut, com un nivell socioeconòmic baix, juntament amb influències comercials com la comercialització d’aliments ultraprocessats i de l’alcohol, poden dificultar l’adopció d’hàbits de vida saludables, fet que augmenta el risc de desenvolupar la síndrome metabòlica.
Diagnòstic de la síndrome metabòlica
No existeix una única definició internacional de la síndrome metabòlica. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Federació Internacional de Diabetis (IDF, per les sigles en anglès) i el Programa Nacional d’Educació sobre el Colesterol (NCEP ATP III, per les sigles en anglès) han proposat criteris diagnòstics lleugerament diferents, tots es basen en la presència combinada dels factors de risc següents:
- Excés de greix abdominal (obesitat central).
- Pressió arterial elevada.
- Nivells alts de glucosa en sang o presència de diabetis tipus 2.
- Triglicèrids elevats.
- Colesterol HDL («colesterol bo») baix.
Diagnòstic de la síndrome metabòlica: Es confirma quan una persona presenta almenys 3 dels 5 factors de risc il·lustrats (valors alterats de glucosa, colesterol HDL, triglicèrids, pressió arterial o perímetre de cintura).
El tractament de la síndrome metabòlica
El tractament de la síndrome metabòlica es basa tant en canvis a escala social com en l’estil de vida. Perdre pes mitjançant canvis en la dieta i la pràctica regular d’activitat física, per exemple, pot millorar la sensibilitat a la insulina i ajudar a normalitzar la pressió arterial, la glucosa i el perfil lipídic. Quan aquests canvis no són suficients, es pot afegir un tractament farmacològic per controlar cadascuna de les alteracions.
Prevenció de la síndrome metabòlica
La prevenció de la síndrome metabòlica es basa en adoptar hàbits de vida saludables, un objectiu que es veu afavorit quan s’aborden els determinants socials de la salut i les pràctiques comercials que influeixen en els estils de vida. Això inclou mantenir un pes saludable, fer activitat física de manera regular, seguir una alimentació rica en verdures, fruites, llegums, cereals integrals i productes lactis baixos en greix, no fumar, limitar el consum d’alcohol i procurar tenir un son de qualitat. Les «Best Buys» de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ofereixen un conjunt d’intervencions rendibles i eficaces que els governs poden utilitzar per abordar els factors de risc esmentats anteriorment.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- L'exposició a mescles de disruptors endocrins durant l'embaràs s'associa amb majors probabilitats de síndrome metabòlica en la infància(ISGlobal, 2024)
- Les zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll poden incrementar el risc d’obesitat infantil(ISGlobal, 2021)
- Alteracions en els cromosomes ajuden a explicar per què les persones obeses solen desenvolupar malalties com l'asma o la diabetis(ISGlobal, 2020)
- Les persones que viuen a prop d'espais verds tenen menys risc de síndrome metabòlica(ISGlobal, 2019)
MATERIAL MULTIMÈDIA
