Síndrome metabòlica
Què és la síndrome metabòlica?
La síndrome metabòlica és un conjunt d’alteracions metabòliques que augmenten el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular, accident cerebrovascular (ictus) i diabetis tipus 2. Inclou hipertensió arterial, nivells elevats de glucosa a la sang (habitualment associats a resistència a la insulina), excés de greix abdominal i concentracions anormals de colesterol i/o triglicèrids.
La síndrome metabòlica té un origen multifactorial i s’associa principalment a l’excés de greix corporal, una alimentació poc saludable, el sedentarisme, l’envelliment i factors genètics i ambientals. La seva prevalença ha augmentat en les darreres dècades a tot el món, especialment als països d’ingressos alts, però també recentment als països d’ingressos mitjans i baixos.
Com es genera la resistència a la insulina?
La resistència a la insulina és un dels mecanismes centrals de la síndrome metabòlica. Es produeix quan les cèl·lules de l’organisme (principalment del múscul, el fetge i el teixit adipós) responen pitjor a l’acció de la insulina, que s’encarrega que la glucosa passi de la sang a les cèl·lules. Com a conseqüència, l’organisme necessita produir cada vegada més insulina per mantenir els nivells normals de glucosa a la sang.
La causa més freqüent és l’excés de greix corporal, especialment el greix abdominal. Aquest teixit adipós no només emmagatzema energia, sinó que també allibera àcids grassos i molècules senyalitzadores que afavoreixen un estat d’inflamació crònica de baix grau. Això altera la resposta de les cèl·lules a la insulina i dificulta la captació de glucosa.
La resistència a la insulina no només afavoreix el desenvolupament de diabetis tipus 2. També contribueix a la hipertensió arterial, l’alteració dels lípids a la sang i la malaltia cardiovascular, per la qual cosa exerceix un paper central en la síndrome metabòlica.
Factors de risc
Diversos hàbits poden augmentar el risc de patir síndrome metabòlica, com ara el sedentarisme, una alimentació poc saludable, dormir poques hores o amb mala qualitat, fumar i consumir alcohol en excés.
L’exposició a aquests factors durant l’embaràs també pot influir en la salut metabòlica del fetus. Diferents estudis d’ISGlobal investiguen com la contaminació atmosfèrica o l’exposició a disruptors endocrins durant l’embaràs i els primers anys de vida podrien augmentar el risc de desenvolupar síndrome metabòlica més endavant, així com el possible efecte protector dels espais verds.
Les persones que treballen en torns rotatius també presenten un risc més elevat a causa de l’alteració dels ritmes circadians, que afecta el metabolisme de la glucosa i redueix la sensibilitat a la insulina.
Altres factors de risc no modificables són l’edat, el sexe —les dones presenten un risc més elevat després de la menopausa—, els antecedents familiars i determinades malalties, com la síndrome d’ovari metabòlic poliendocrí (SOMP). A més, els determinants socials de la salut, com un nivell socioeconòmic baix, poden dificultar l’accés a hàbits saludables i augmentar el risc de desenvolupar síndrome metabòlica.
Diagnòstic de la síndrome metabòlica
No existeix una única definició internacional de la síndrome metabòlica. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de Diabetis (IDF) han proposat criteris diagnòstics lleugerament diferents, el diagnòstic acustuma a establir-se quan una persona presenta al menys tres dels següents cinc factors:
- Excés de greix abdominal (obesitat central).
- Pressió arterial elevada.
- Nivells alts de glucosa a la sang o diabetis tipus 2.
- Triglicèrids elevats.
- Colesterol HDL («colesterol bo») baix.
Diagnòstic de la síndrome metabòlica: Es confirma quan una persona presenta almenys 3 dels 5 factors de risc il·lustrats (valors alterats de glucosa, colesterol HDL, triglicèrids, pressió arterial o perímetre de cintura).
El tractament de la síndrome metabòlica
El tractament de la síndrome metabòlica es basa en canvis en l’estil de vida. Perdre pes mitjançant canvis en la dieta i la pràctica regular d’activitat física pot millorar la sensibilitat a la insulina i ajudar a normalitzar la pressió arterial, la glucosa i el perfil lipídic.
Quan aquests canvis no són suficients, es pot afegir un tractament farmacològic per controlar cadascuna de les alteracions. Per exemple, la metformina es pot utilitzar per millorar el control de la glucosa i la sensibilitat a la insulina.
Prevenció de la síndrome metabòlica
La prevenció de la síndrome metabòlica es basa en adoptar hàbits de vida saludables. Entre les principals mesures hi ha mantenir un pes saludable, fer activitat física de manera regular, seguir una alimentació rica en verdures, fruites, llegums, cereals integrals i productes lactis baixos en greix, no fumar, limitar el consum d’alcohol i intentar aconseguir un son de qualitat.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- L'exposició a mescles de disruptors endocrins durant l'embaràs s'associa amb majors probabilitats de síndrome metabòlica en la infància(ISGlobal, 2024)
- Les zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll poden incrementar el risc d’obesitat infantil(ISGlobal, 2021)
- Alteracions en els cromosomes ajuden a explicar per què les persones obeses solen desenvolupar malalties com l'asma o la diabetis(ISGlobal, 2020)
- Les persones que viuen a prop d'espais verds tenen menys risc de síndrome metabòlica(ISGlobal, 2019)
MATERIAL MULTIMÈDIA
Diagnòstic de la síndrome metabòlica | Hyunmi Bae
Obesitat, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica | Monash Biomedicine Discovery Institute
DATA D'ACTUALITZACIÓ: 21.07.2026
