MPOC

Què és la MPOC?

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia respiratòria crònica en què els pulmons i les vies respiratòries pateixen un dany progressiu, que dificulta la sortida de l’aire i fa que respirar requereixi molt més esforç.

La MPOC inclou dues afeccions que poden aparèixer conjuntament, tot i que amb una gravetat diferent en cada persona: la bronquitis crònica i l’emfisema. La bronquitis crònica és la inflamació persistent de les vies respiratòries, que dificulta tant l’entrada com la sortida de l’aire. L’emfisema, en canvi, danya els alvèols, els petits sacs situats al final dels bronquis on l’oxigen passa a la sang. Quan els alvèols es deterioren, els pulmons perden capacitat per oxigenar l’organisme. En conjunt, ambdues afeccions dificulten cada vegada més respirar amb normalitat.

Símptomes de la MPOC

Els símptomes de la MPOC solen aparèixer de manera gradual i, habitualment, a partir de la mitjana edat. En molts casos, no es fan evidents fins que ja existeix un dany important als pulmons.

• Dificultat per respirar (dispnea), especialment durant l’activitat física. A mesura que la malaltia progressa, pot aparèixer fins i tot en realitzar tasques senzilles o en repòs.
• Tos persistent, sovint acompanyada de mucositat o flegma (també anomenada esput, que s’expulsa amb la tos). En moltes persones, aquest és un dels primers símptomes.
• Sibilàncies, un so semblant a un xiulet que se sent al pit en respirar.
• Sensació d’opressió al pit.
• Cansament o manca d’energia, que pot dificultar les activitats quotidianes.

Les persones amb MPOC també poden patir exacerbacions o agreujaments, que són episodis en què els símptomes empitjoren sobtadament durant uns quants dies. Aquestes crisis solen estar relacionades amb infeccions respiratòries o amb l’exposició a contaminants i irritants de l’aire.

El fet de tenir MPOC també augmenta el risc de patir altres malalties, com ara infeccions pulmonars (grip, pneumònia), càncer de pulmó, malalties cardiovasculars, osteoporosi o problemes de salut mental.

Factors de risc

En la majoria dels casos, la MPOC està relacionada amb l’exposició prolongada a factors tòxics o irritants que danyen els pulmons. El principal factor de risc als països d’ingressos alts és el tabaquisme, tant actiu com passiu, així com la contaminació atmosfèrica i les exposicions laborals a pols o productes químics. En canvi, en molts països d’ingressos baixos i mitjans també és molt rellevant l’exposició al fum produït per la llenya, el carbó o altres combustibles utilitzats a la llar.

Altres factors poden afectar el desenvolupament normal dels pulmons des de l’inici de la vida, com ara l’exposició a contaminants durant la vida fetal, el part prematur o les infeccions respiratòries greus durant la infància. Així, les persones que han tingut un desenvolupament pulmonar alterat també poden desenvolupar MPOC a l’edat adulta.

En un nombre reduït de casos, la MPOC es deu a una alteració genètica hereditària anomenada dèficit d’alfa-1 antitripsina, que augmenta la susceptibilitat al dany pulmonar.

Diagnòstic de la MPOC

La espirometria és la prova fonamental per al diagnòstic de la MPOC, ja que permet detectar alteracions en la funció pulmonar. Es tracta d’una exploració senzilla, ràpida i indolora que permet mesurar la quantitat d’aire que una persona pot inspirar i expirar, així com la velocitat amb què l’expulsa dels pulmons.

Durant la prova, que sol durar uns 10 minuts, el pacient ha d’omplir completament els pulmons i posteriorment expulsar tot l’aire de manera ràpida i enèrgica a través d’un dispositiu anomenat espiròmetre. Els resultats s’obtenen de manera immediata.

Tractament de la MPOC

Tot i que la MPOC no té una cura definitiva, el tractament ajuda a alleujar els símptomes, millorar la qualitat de vida i alentir la progressió de la malaltia. En el cas de les persones fumadores, és fonamental deixar de fumar, ja que és la intervenció més eficaç per frenar l’evolució de la malaltia.

Els medicaments inhalats ajuden a obrir les vies respiratòries i a facilitar la respiració. La rehabilitació respiratòria, que inclou exercici físic supervisat, educació sobre la malaltia i promoció de l’activitat física, ajuda la persona a tolerar millor les activitats del dia a dia amb menys dificultat respiratòria i fatiga. En casos més avançats, pot ser necessari l’ús d’oxigenoteràpia domiciliària.

També és important prevenir les exacerbacions mitjançant la vacunació i el control de les infeccions respiratòries.

Més enllà del tractament amb inhaladors, seguir una dieta saludable i, sobretot, augmentar l’activitat física diària millora de manera significativa l’evolució de la malaltia, reduint a més de la meitat les exacerbacions, els ingressos hospitalaris i el risc de mort.