Ivermectina

Què és la ivermectina?

La ivermectina és un medicament antiparasitari d’ampli espectre, és a dir, un fàrmac que pot controlar diversos tipus de paràsits. Pertany al grup de les avermectines i s’utilitza des de la dècada de 1980 per al tractament i el control de diverses malalties parasitàries que afecten tant les persones com els animals.

Està inclosa a la Llista Model de Medicaments Essencials de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per la seva eficàcia, seguretat i rellevància en el tractament de determinades malalties tropicals desateses.

Usos de la ivermectina en salut global

La ivermectina està indicada per al tractament de diverses infeccions parasitàries, entre les quals hi ha l’oncocercosi o «ceguesa dels rius», la filariosi limfàtica, l’estrongiloïdiasi (una helmintiasi transmesa pel sòl) i la sarna, especialment quan els tractaments tòpics no són suficients o en programes de control poblacional.

Des de la perspectiva de la salut global, la ivermectina ha tingut un impacte especialment rellevant en els programes internacionals de control de malalties tropicals desateses, on la seva distribució massiva ha contribuït a reduir-ne la transmissió i les complicacions. En els darrers anys també s’ha investigat la seva possible utilitat com a eina complementària per reduir la transmissió de la malària mitjançant el control dels mosquits vectors, tot i que aquestes aplicacions continuen en fase d’investigació i avaluació.

La ivermectina durant la pandèmia de la COVID-19

Durant la pandèmia de la COVID-19, la ivermectina va ser un fàrmac que va despertar un gran interès científic i mediàtic com a possible tractament antiviral. Tanmateix, després d’avaluar l’evidència disponible, l’Organització Mundial de la Salut va concloure que no hi havia proves suficients que demostressin un benefici clínic en el tractament de la COVID-19, i va recomanar que l’ús de la ivermectina amb aquesta finalitat es limités als assaigs clínics.

Mecanisme d’acció de la ivermectina

La ivermectina actua principalment unint-se als canals de clor activats pel glutamat presents a les cèl·lules nervioses i musculars de molts paràsits. Aquests canals, absents en els mamífers, exerceixen un paper essencial en la neurotransmissió i en la funció neuromuscular. La unió de la ivermectina augmenta la permeabilitat de la membrana cel·lular als ions clorur, és a dir, permet que el canal de clor deixi passar més ions. Això provoca una hiperpolarització de la cèl·lula i impedeix la transmissió normal dels impulsos nerviosos. Com a conseqüència, el paràsit pateix una paràlisi que dificulta la seva mobilitat, alimentació i supervivència.

L’elevada selectivitat de la ivermectina es deu al fet que les cèl·lules nervioses i musculars dels mamífers no disposen de canals de clor activats pel glutamat. A més, en condicions normals el fàrmac gairebé no travessa la barrera hematoencefàlica; això limita el seu accés al sistema nerviós central i contribueix al seu perfil de seguretat quan s’administra a les dosis terapèutiques recomanades.

Infografia científica dividida en dues parts que explica el mecanisme d'acció de la ivermectina a la sinapsi entre una interneurona i una motoneurona. A l'esquerra, sota el títol "Sense ivermectina", es mostra com el neurotransmissor glutamat activa un canal de clor a la membrana de la neurona receptora, permetent una entrada moderada d'anions clorur (Cl-). A la dreta, sota el títol "Amb ivermectina", s'observa les molècules d'ivermectina unint-se directament al canal de clor, mantenint-lo obert per provocar una entrada massiva d'anions clorur a la cèl·lula.

Mecanisme d’acció de la ivermectina. En la sinapsi entre una interneurona del paràsit (que connecta les neurones sensorials amb les neurones motores) i una motoneurona, la part esquerra mostra el flux normal d’anions clorur activat pel glutamat. A la dreta, la ivermectina s’uneix al canal de clor i el manté obert de manera sostinguda; això incrementa de forma notable el flux de clorur i hiperpolaritza la membrana de la motoneurona, fent que el seu potencial sigui més negatiu i bloquejant així la transmissió dels impulsos nerviosos, fet que provoca la paràlisi del paràsit.

Quan no es recomana la ivermectina?

Tot i que la ivermectina presenta un perfil de seguretat favorable quan s’utilitza d’acord amb les indicacions autoritzades i sota supervisió sanitària, pot provocar efectes adversos com ara nàusees, mareig, diarrea o erupcions cutànies.

En determinades situacions clíniques, com durant l’embaràs o en infants amb un pes inferior als 15 kg, la seguretat del seu ús no està demostrada. L’administració de la ivermectina s’ha de fer d’acord amb les indicacions clíniques i les recomanacions de les autoritats sanitàries.

CONTINUAR LLEGINT

CONTRAURE

MATERIAL MULTIMÈDIA

L’assaig clínic BOHEMIA avala l’ús de la ivermectina per controlar la malària

La ivermectina, un medicament miraculós?

Quan i com hem d'administrar ivermectina? | Consell General de Col·legis Farmacèutics

DATA D'ACTUALITZACIÓ: 15.07.2026

Palaures relacionades

Cercar per paraula