Malalties tropicals desateses

Les malalties tropicals desateses (NTD, per les seves sigles en anglès) són un grup divers de malalties infeccioses que suposen un gran repte per a la salut pública a escala mundial. Poden estar causades per una gran varietat de patògens, entre els quals virus, bacteris, paràsits i fongs, així com per l’acció de toxines.

Aquestes malalties estan estretament relacionades amb condicions de pobresa i desigualtat en l’accés als serveis sanitaris, i afecten de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables. Generen una elevada càrrega de malaltia i mortalitat, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans, on l’accés a aigua potable, un sanejament adequat i una atenció sanitària de qualitat és limitat o inexistent. Dins de les NTD s’inclouen malalties com el dengue, la malaltia de Chagas, el noma, la leishmaniosi i la lepra, entre d’altres.

Epidemiologia de les NTD

Des del punt de vista epidemiològic, les NTD presenten una gran complexitat. Poden estar estretament vinculades a factors ambientals, transmetre’s a través de vectors com mosquits o mosques, tenir reservoris animals i/o dependre de cicles biològics complexos. Això en dificulta la vigilància i el control, especialment en contextos amb sistemes de salut fràgils.

S’estima que més de 1.000 milions de persones viuen actualment amb una o diverses NTD, i que al voltant de 1.500 milions necessiten intervencions preventives o curatives. A més d’una càrrega sanitària considerable, aquestes xifres també representen un profund impacte social i econòmic, ja que moltes d’aquestes malalties provoquen discapacitat crònica, estigmatització o deteriorament de la qualitat de vida.

Són més prevalents en zones rurals, regions de difícil accés i contextos de conflicte, on l’accés a l’aigua potable, al sanejament bàsic i als serveis de salut de qualitat és limitat. El canvi climàtic afegeix una pressió addicional, ja que modifica la distribució dels vectors i agreuja les condicions ambientals que afavoreixen la transmissió de moltes d’aquestes malalties.

Per què estan “desateses”?

Malgrat el seu enorme impacte, aquestes malalties han rebut històricament poca atenció en els programes de salut global i escassos recursos per part de les grans agències de finançament. Aquesta manca de prioritat contribueix a perpetuar un cercle viciós de pobresa i malaltia: les NTD afecten comunitats ja marginades, limiten l’accés a l’educació i a l’ocupació i reforcen processos d’exclusió social i estigmatització.

Com podem fer front a les malalties tropicals desateses?

Per fer front a aquest problema, l’OMS proposa un enfocament integral basat en cinc intervencions estratègiques: la gestió innovadora i intensificada de la malaltia, la quimioprofilaxi (medicaments preventius), el control de vectors, la salut pública veterinària i la millora dels serveis d’aigua potable, sanejament i higiene. L’evidència demostra que l’impacte més gran s’aconsegueix quan aquestes intervencions es combinen i s’apliquen de manera coordinada, en lloc d’abordar-les de forma aïllada.

De cara al 2030, algunes de les claus per avançar cap a l’eliminació de les NTD són comprendre com el canvi climàtic està alterant-ne l’epidemiologia, tancar les bretxes en recerca i desenvolupament, enfortir les cadenes de subministrament de medicaments i millorar els sistemes de dades per garantir el seguiment dels progressos.

Quines són les malalties tropicals desateses?

Llista oficial de malalties tropicals desateses segons l’OMS (gener de 2025):

1. Dengue: Infecció viral transmesa per mosquits del gènere Aedes, que cursa amb febre i símptomes sistèmics d’intensitat variable. Aproximadament la meitat de la població mundial està actualment en risc de contreure dengue, i s’estima que es produeixen entre 100 i 400 milions d’infeccions cada any.
2. Chikungunya: Malaltia viral transmesa per mosquits del gènere Aedes, caracteritzada per febre aguda i dolor articular que pot persistir en el temps. Entre gener i setembre de 2025 es van notificar més de 445.000 casos, tot i que la càrrega real podria ser superior a causa de la vigilància limitada en diverses regions, especialment a l’Àfrica.
3. Malaltia de Chagas: Infecció parasitària causada per Trypanosoma cruzi, que pot evolucionar cap a una afectació cardíaca o digestiva crònica. S’estima que més de 7 milions de persones estan afectades arreu del món, principalment a les Amèriques.
4. Malaltia de la son (tripanosomiasi africana humana): Malaltia parasitària transmesa per la mosca tse-tsé, que afecta el sistema nerviós central en fases avançades. La seva incidència va assolir un mínim històric de menys de 2.000 casos el 2017 i menys de 1.000 casos el 2018, mantenint-se per sota d’aquest llindar a partir del 2022.
5. Leishmaniosi: Conjunt de malalties parasitàries transmeses per flebòtoms, insectes petits similars als mosquits. Poden presentar-se en formes cutànies (úlceres), mucoses o viscerals (òrgans interns). L’any 2022 es van notificar uns 13.000 casos viscerals i més de 200.000 casos cutanis.
6. Oncocercosi: Infecció parasitària transmesa per mosques negres que afecta principalment la pell i els ulls. Continua sent endèmica en algunes zones de l’Àfrica subsahariana.
7. Filariosi limfàtica: Malaltia parasitària transmesa per mosquits que altera el sistema limfàtic i pot causar limfedema crònic, una inflor per acumulació de líquid limfàtic. L’any 2018 hi havia 51 milions de persones amb filariosi limfàtica.
8. Esquistosomiasi: Infecció parasitària adquirida pel contacte amb aigua dolça infestada que afecta òrgans interns i teixits. La mortalitat estimada l’any 2021 va ser de 14.000 morts.
9. Helmintiasis transmeses pel sòl: Grup d’infeccions per cucs intestinals associades a sòls contaminats i a condicions sanitàries deficients. Són una de les parasitosis més comunes del món i, segons dades del 2022, s’estima que afecten 1.500 milions de persones, el 24 % de la població mundial.
10. Teniasi / cisticercosi: Infeccions causades per cestodes transmesos per aliments contaminats que poden afectar el sistema nerviós central. Taenia solium és responsable del 30 % dels casos d’epilèpsia en moltes zones endèmiques.
11. Trematodiasis de transmissió alimentària: Infeccions parasitàries adquirides pel consum d’aliments crus o insuficientment cuinats, especialment peix o plantes aquàtiques. Segons estimacions del 2015, la trematodiasi de transmissió alimentària és la causa de més de 7.000 morts l’any.
12. Equinococcosi: Malaltia parasitària zoonòtica (transmesa per animals) caracteritzada per la formació de quists en òrgans com el fetge o els pulmons. L’any 2022 es van notificar uns 2.800 casos.
13. Dracunculosi: Infecció parasitària transmesa per aigua potable contaminada. Els casos han disminuït un 99 % entre el 2010 (gairebé 2.000 casos) i el 2021 (15 casos).
14. Lepra: Malaltia bacteriana crònica que afecta la pell i els nervis perifèrics. L’any 2020 es van notificar més de 120.000 casos.
15. Úlcera de Buruli: Infecció bacteriana que produeix lesions cutànies progressives. L’any 2022 es van notificar aproximadament 2.100 casos.
16. Pian: Infecció bacteriana que afecta principalment la pell i els ossos durant la infància. No hi ha xifres globals regulars d’incidència en informes recents, però continua sent objectiu d’eradicació per al 2030.
17. Noma: Malaltia infecciosa associada a la desnutrició i a la pobresa extrema que afecta els teixits orals i facials, principalment en infants. Hi ha molt poques dades quantitatives globals disponibles.
18. Tracoma: Infecció ocular bacteriana recurrent que pot provocar un dany visual progressiu. Es van notificar més de 129.000 casos que van requerir tractament individualitzat l’any 2022.
19. Micetoma: Infecció crònica causada per fongs o bacteris que afecta la pell, el teixit subcutani i l’os. Se’n desconeix la càrrega mundial, però és una malaltia endèmica a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina, Àsia i Europa.
20. Cromoblastomicosi i altres micosis profundes: Infeccions fúngiques cròniques de la pell i dels teixits profunds associades a traumatismes cutanis i a l’exposició ambiental. L’any 2022 es van notificar uns 100 casos de cromoblastomicosi.
21. Sarna i altres ectoparasitosis: Infestacions cutànies causades per paràsits externs que es transmeten per contacte estret. Segons estimacions del 2023, la xifra acumulada d’afectats és d’uns 400 milions cada any.
22. Ràbia: Malaltia viral transmesa principalment per mossegades d’animals infectats que afecta el sistema nerviós. L’any 2022 es van confirmar 795 casos de ràbia.
23. Enverinament per mossegada de serp: Condició causada per la inoculació de verí de serp que requereix accés a antiverins. S’estimen entre 81.000 i 138.000 morts anuals.