El Niño

Què és el fenomen d’El Niño?

El Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS) és un fenomen climàtic natural que resulta de la interacció entre l’oceà i l’atmosfera al Pacífic tropical. Es produeix quan les aigües superficials del Pacífic equatorial central i oriental s’escalfen de manera anòmala durant diversos mesos, fet que altera la circulació de l’aire sobre l’oceà. Aquests canvis es transmeten a través de l’atmosfera fins a regions llunyanes i modifiquen els patrons de pluja i temperatura en diferents zones del planeta.

Tot i que s’origina al Pacífic equatorial, els seus efectes es poden notar a milers de quilòmetres de distància. Els episodis d’El Niño (la fase càlida) es produeixen de manera irregular, normalment cada 2 a 7 anys, i solen durar entre 9 i 12 mesos, tot i que de vegades es poden allargar fins als 18 mesos. En casos poc freqüents, aquests episodis poden durar diversos anys.

Com es produeix?

En condicions normals, els vents que bufen de manera constant al llarg de l’equador empenyen les aigües càlides de la superfície de l’oceà cap a l’oest, en direcció a Indonèsia i Austràlia. Al mateix temps, davant les costes de l’Amèrica del Sud, pugen des de les profunditats aigües fredes i riques en nutrients. Aquest procés, conegut com a aflorament, sosté una de les zones pesqueres més productives del món.

Durant un episodi d’El Niño, aquests vents es debiliten, canvien de direcció i bufen d’oest a est, en lloc de fer-ho d’est a oest. Com a conseqüència, les aigües càlides, especialment les de les capes subsuperficials de l’oceà, es desplacen cap al centre i l’est del Pacífic, fet que redueix l’aflorament d’aigües fredes i modifica la distribució de la calor i la humitat a l’atmosfera. Aquest canvi desencadena alteracions en la circulació atmosfèrica que es transmeten arreu del món i afecten el clima de nombrosos països.

Conseqüències d’El Niño

Els efectes d’El Niño no són iguals a tot el món i depenen de la intensitat i la durada de cada episodi. En termes generals, provoca una redistribució de les precipitacions i de les temperatures, que afavoreix fenòmens meteorològics extrems en diferents regions. Entre les principals conseqüències destaquen:

• Sequeres i onades de calor a Austràlia, Indonèsia, el sud d’Àfrica, l’Amazònia i algunes zones del sud d’Àsia.
• Pluges intenses i inundacions en parts de la costa occidental de l’Amèrica del Sud, l’Àfrica oriental i el sud dels Estats Units.
• Alteracions dels ecosistemes marins, ja que la disminució de l’aflorament redueix la disponibilitat de nutrients i afecta les espècies de peixos i l’activitat pesquera.
• Impactes en l’agricultura, els recursos hídrics, la producció d’energia, la seguretat alimentària i la salut, amb importants repercussions socials i econòmiques.

A més, El Niño sol contribuir a un augment temporal de la temperatura mitjana global, que se suma al provocat pel canvi climàtic. Per això, els anys en què es desenvolupa un episodi intens solen situar-se entre els més càlids dels quals es té constància.

El Niño i el canvi climàtic

Tot i que El Niño és un fenomen natural, els seus efectes es poden veure amplificats per l’escalfament global. Un oceà i una atmosfera més càlids aporten més energia i humitat al sistema climàtic, fet que afavoreix que les pluges intenses, les inundacions i les onades de calor associades al fenomen siguin més extremes.

La Niña: la fase oposada

La Niña és la fase freda de l’ENOS i representa el fenomen oposat a El Niño. Es caracteritza per un refredament anòmal de les aigües superficials del Pacífic equatorial central i oriental i per un enfortiment dels vents que empenyen les aigües càlides cap a l’oest.

Mentre que El Niño tendeix a augmentar les precipitacions en algunes regions i les sequeres en d’altres, La Niña sol generar un patró climàtic invers, tot i que els seus efectes també varien segons la regió i la intensitat de cada episodi.