Malària

Què és la malària?
La malària, també anomenada paludisme, és una malaltia parasitària potencialment mortal causada per protozous del gènere Plasmodium. En humans, pot ser provocada per cinc espècies diferents: Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax, P. malariae, P. ovale i P. knowlesi. D’aquestes, P. falciparum és la més mortal, mentre que P. vivax és la més estesa a nivell mundial. La transmissió es produeix principalment mitjançant la picada de mosquits infectats del gènere Anopheles.
Els infants menors de 5 anys, les dones embarassades, lactants, els viatgers i les persones amb VIH tenen un risc més elevat de desenvolupar una infecció greu.
Segons l’Informe Mundial sobre la Malària 2024, el 2023 es van registrar 263 millions de casos i la malària va ser la causa de 597.000 morts. Àfrica va concentrar aproximadament el 94 % dels casos i el 95 % de les defuncions, de les quals al voltant del 76 % van ser infants menors de 5 anys. Els països amb major mortalitat van ser Nigèria, la República Democràtica del Congo, el Níger i la República Unida de Tanzània.
Transmissió
En la majoria dels casos, la malària es transmet per la picada de la femella del mosquit Anopheles, que actua com a vector passant el paràsit Plasmodium a l’ésser humà. Aquests mosquits adquireixen el paràsit quan piquen una persona infectada; en picar una persona sana, transmeten els paràsits a la sang, que infecten primer les cèl·lules del fetge i després els glòbuls vermells.
Els mosquits són més habituals en zones rurals i piquen principalment a la nit i al matí. Factors climàtics com la temperatura i la humitat influeixen en la seva supervivència i activitat. Altres vies menys comunes de transmissió són les transfusions de sang, els transplantaments d’òrgans i les agulles contaminades. Durant l’embaràs o el part, una dona infectada pot transmetre la malaltia al nadó: això s’anomena transmissió vertical o congènita.
Símptomes
Els símptomes solen aparèixer entre 10 i 15 dies després de la picada, però poden manifestar-se més d’un mes després.
Els primers signes inclouen febre, mal de cap i escalofrios. Un tractament precoç pot evitar que la infecció empitjori. Si no es diagnostica i tracta en les primeres 24 h, la malaltia pot progressar amb símptomes greus com fatiga extrema, convulsions, hemorràgies o dificultat per respirar, i pot arribar a ser mortal.
La malària durant l’embaràs també pot provocar part prematur o que el nadó neixi amb un pes baix.
No obstant això, cal destacar que no totes les persones infectades desenvolupen símptomes, fet que dificultat l’eliminació de la malaltia.
Diagnòstic
La prova referència per al diagnòstic de la malària és la gota gruixuda. Consisteix a prendre una petita mostra de sang (normalment del dit) i col·locar-la en un portaobjectes per examinar-la al microscopi i detectar la presència del paràsit. També es pot fer un frotis fi per identificar l’espècie de Plasmodium en els glòbuls vermells i quantificar la carga parasitària.
També s’utilitzen tècniques moleculars (PCR) per detectar el material genètic (ADN) del paràsit en una mostra de sang.
Els tests ràpids de diagnòstic (RDT) detecten antígens del paràsit en sang.
Altres mètodes indirectes analitzen enzims del paràsit o detecten anticossos contra aquest.
Tractament
Els medicaments per tractar la malària varien segons factors com la gravetat de la malaltia i l’espècie de Plasmodium involucrada.
- Teràpies basades en artemisinina són efectives contra P. falciparum. No obstant això, han començat a aparèixer paràsits resistents al sud-est asiàtic, cosa que suposa una amenaça global.
- Cloroquina va ser fins ara el tractament principal fins que es van detectar resistències en moltes regions. Actualment, es recomana per tractar P. vivax excepte en zones amb resistència documentada, com Indonèsia.
- Primaquina o tafenoquina s’utilitzen juntament amb cloroquina per prevenir recaigudes, especialment en pacients amb P. vivax.
El tractament pot ser administrat oralment o per via intravenosa. En casos de malària greu, pot ser necessari un tractament de suport i vigilància en una unitat de cures intensives.
Prevenció
Per prevenir la malària, és fonamental evitar les picades de mosquit, una mesura coneguda com a control de vectors. Algunes recomanacions inclouen:
- Col·locar mosquiteres a les finestres.
- Utilitzar mosquiteres impregnades amb insecticida de llarga durada sobre el llit.
- Aplicar repel·lents per zones tropicals.
- Fer servir vaporitadors i fumigació d’interiors.
- Vestir roba lleugera de màniga llarga.
Les persones que viatgin a zones amb malària endèmica han de consultar un professional sanitari per iniciar un tractament profilàctic.
Hi ha vacunes per a la malària?
Des d’octubre de 2021, l’OMS recomana l’ús generalitzat de la vacuna RTS,S/AS01 en infants que viuen en zones amb alta transmissió de Plasmodium falciparum. Aquesta vacuna ha demostrat reduir tant els casos com les formes greus de la malaltia. El 2023 es va aprovar una segona vacuna, R21/Matrix-M, també segura i eficaç. Totes dues s’estan incorporant als programes de vacunació infantil a l’Àfrica, amb el potencial de salvar desenes de milers de vides cada any.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- Un punt feble en el paràsit de la malària(ISGlobal, 2025)
- Nou estudi ajuda a entendre com el paràsit de la malària controla els seus gens(ISGlobal, 2025)
- Malària: el canari a la mina de la salut global(ISGlobal, 2025)
- 'Plasmodium vivax', un paràsit de la malària resistent a l'eliminació(ISGlobal, 2024)
- Els anticossos materns interfereixen en la resposta a la vacuna contra la malària(ISGlobal, 2024)
- Eliminació de la malària(ISGlobal)
- Camí cap al zero: Orientant els esforços per eliminar la malària a Moçambic i més enllà(ISGlobal)
MATERIAL MULTIMÈDIA