Tuberculosi

Què és la tuberculosi?

La tuberculosi (TB) és una malaltia infecciosa causada per bacteris que afecta principalment els pulmons, tot i que també pot comprometre altres òrgans. L’agent causal més freqüent és Mycobacterium tuberculosis, conegut com a bacil de Koch, un bacteri allargat amb forma de bastó pertanyent al grup dels micobacteris.

S’estima que aproximadament una quarta part de la població mundial està infectada pel bacil tuberculós, principalment en la seva forma latent, és a dir, quan el bacteri roman a l’organisme sense produir símptomes ni transmetre la malaltia. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament 10,7 milions de persones van contraure tuberculosi el 2024. La malaltia afecta persones de totes les edats i és present a tots els països, tot i que la major incidència es concentra en regions d’Àsia i Àfrica.

La tuberculosi és una malaltia contagiosa que es transmet per l’aire, però és prevenible i curable. Des de l’any 2000, les intervencions sanitàries han evitat més de 80 milions de morts a tot el món. Malgrat aquests avenços, la tuberculosi continua sent la primera causa de mort per un agent infecciós a escala global, fet que posa de manifest la importància de reforçar les mesures de prevenció, detecció i tractament.

Tuberculosi i VIH

Les persones amb infecció per VIH tenen un risc aproximadament 12 vegades més gran d’emmalaltir, ja que el virus debilita el sistema immunitari i afavoreix l’aparició d’infeccions oportunistes.

La tuberculosi és, a més, una de les principals causes de mort en persones amb VIH, ja que ambdues infeccions es potencien mútuament i poden accelerar l’evolució de la malaltia. El 2024, van morir al voltant de 150.000 persones per tuberculosi associada al VIH, sent el continent africà la regió més afectada. L’ampliació de l’accés al tractament antituberculós i al tractament antiretroviral des de 2005 ha permès evitar aproximadament 9,8 milions de morts a tot el món.

Transmissió

La tuberculosi es transmet per via aèria: els bacteris s’alliberen a l’aire quan una persona malalta tos, esternuda, escup o fins i tot quan simplement parla o respira, i poden ser inhalats per altres persones. Com passa amb altres infeccions respiratòries, el risc de contagi augmenta en espais tancats, mal ventilats o amb molta gent.

És fonamental assenyalar que la nostra comprensió de la transmissió ha evolucionat: avui sabem que no només les persones amb molta tos contagien. Estudis recents mostren que persones que encara no presenten símptomes clars també poden transmetre el bacteri.

En canvi, les persones que presenten una infecció tuberculosa latent (on el bacteri està “adormit”) o tenen la malaltia en altres òrgans fora del pulmó, no solen contagiar.

Cal destacar que la tuberculosi no es transmet per compartir objectes personals, aliments o begudes, ni pel contacte físic habitual, com donar la mà, abraçar-se o fer-se petons.

Símptomes

Tradicionalment, la tuberculosi es considerava una malaltia amb dos estats, latent i activa; tanmateix, el model actual proposa un enfocament més dinàmic, en què la malaltia pot manifestar-se al llarg de diferents etapes.

  • Tuberculosi asimptomàtica: Moltes persones tenen el bacteri actiu als pulmons però no presenten cap símptoma (ni tos, ni febre, ni cansament). Aquesta etapa és un “punt cec” per a la salut pública, ja que la persona podria transmetre la malaltia tot i trobar-se bé. S’estima que fins al 50% dels casos detectats a les comunitats podrien estar en aquesta fase. No s’ha de confondre la tuberculosi asimptomàtica amb la infecció latent; en aquesta última, el bacteri està “adormit”, no produeix malaltia ni es contagia.
  • Tuberculosi simptomàtica: En altres casos, apareixen símptomes que poden ser lleus durant mesos, fet que de vegades retarda el diagnòstic. Els símptomes inicials solen ser inespecífics, com febre, cansament, sudoració nocturna, malestar general i pèrdua de pes. En la tuberculosi pulmonar és freqüent la tos persistent (de vegades amb sang), que pot durar diverses setmanes. Aquesta forma és la més contagiosa.
  • Tuberculosi extrapulmonar: Tot i que el pulmó és l’òrgan més afectat, entre un 10 % i un 20 % dels casos poden comprometre altres òrgans (com ossos, ganglis, aparell genitourinari o el sistema nerviós), especialment en persones amb el sistema immunitari debilitat. Els símptomes varien segons la localització i, en general, aquestes formes no solen ser contagioses.

Diagnòstic i tractament

Per a un diagnòstic ràpid i precís, l’OMS recomana actualment l’ús de proves moleculars. Aquestes tecnologies analitzen l’ADN del bacteri en només un parell d’hores, permetent saber si hi ha malaltia i si els antibiòtics habituals funcionaran. També existeixen tècniques basades en biomarcadors, que busquen senyals del bacteri a l’orina o a la sang i són útils en persones amb defenses molt baixes. Per identificar si una persona té la infecció latent (el bacteri “adormit”), s’utilitzen altres eines complementàries com la prova de la tuberculina (PPD), les anàlisis d’alliberament d’interferó gamma (IGRA) i proves cutànies de nova generació.

La tuberculosi es tracta amb antibiòtics, i l’enfocament del tractament varia segons la situació:

Per curar la malaltia: Si la tuberculosi ja està activa, el tractament sol durar entre 4 i 6 mesos (utilitzant fàrmacs com la rifampicina i la isoniazida). És molt important no interrompre el tractament abans d’hora i prendre la medicació correctament, ja que en cas contrari el bacteri pot tornar-se resistent als fàrmacs.

Per prevenir la malaltia: En el cas de la infecció latent, existeix el tractament preventiu. Gràcies als avenços recents, avui disposem d’opcions molt més senzilles que duren entre 1 i 3 mesos, evitant que la malaltia arribi a desenvolupar-se en el futur.

A més del tractament mèdic, els determinants socials de la salut influeixen molt en la recuperació. Factors com una bona alimentació, una bona situació econòmica i l’accés a l’atenció sanitària ajuden que la persona pugui completar el tractament.

Tuberculosi multiresistent

La tuberculosi és una de les malalties més relacionades amb la resistència als antibiòtics. Es parla de tuberculosi multiresistent (TB-MDR) quan els bacteris no responen als medicaments habituals de primera línia. En aquests casos cal utilitzar altres fàrmacs diferents, que solen ser més cars, s’han de prendre durant més temps i poden produir més efectes secundaris. En situacions més greus pot aparèixer la tuberculosi extensament resistent (TB-XDR), en què les opcions de tractament són molt limitades.

Prevenció

Les mesures més importants per prevenir la tuberculosi són detectar els casos de manera primerenca, seguir correctament el tractament i millorar les condicions de vida. Ventilar els espais tancats i mantenir una bona higiene respiratòria (per exemple, cobrir-se la boca en tossir o esternudar) ajuda a reduir el contagi. També és recomanable acudir al metge davant de símptomes com tos persistent, febre o sudoració nocturna o si s’ha tingut contacte proper amb una persona malalta, fins i tot si no es presenten símptomes, per valorar l’inici d’un tractament preventiu. No fumar ni mantenir hàbits de vida saludables contribueix a disminuir el risc de malaltia.

La vacuna BCG (Bacil de Calmette-Guérin)

La vacuna BCG és una de les principals eines per prevenir les formes greus de tuberculosi. S’administra sobretot a la infància i protegeix especialment davant de les formes més greus de tuberculosi. Tot i que la vacuna no evita tots els casos de tuberculosi pulmonar en adults, continua sent molt útil en països on la malaltia és freqüent, i forma part de les estratègies de salut pública per controlar-ne la propagació.

CONTINUAR LLEGINT

CONTRAURE

MATERIAL MULTIMÈDIA

#Tuberculosi | Cal millorar la notificació i les eines diagnòstiques

Tuberculosi: Primera causa de mort per malaltia infecciosa

DATA D'ACTUALITZACIÓ: 23.03.2026

Palaures relacionades

Cercar per paraula