Salut urbana

Què és la salut urbana?
La salut urbana es refereix al benestar físic, mental i social de les persones que viuen a les ciutats i en àrees urbanes. Factors com l’habitatge, els espais públics, els parcs, els sistemes de transport i les polítiques de planificació urbana influeixen directament en la salut dels residents. La salut urbana és, per tant, tant un camp d’estudi com un objectiu d’intervenció: busca entendre com les característiques de les ciutats afecten els seus habitants i com aquests espais es poden transformar per promoure l’equitat i el benestar.
L’entorn urbà pot intensificar les desigualtats
L’entorn urbà està format per múltiples dimensions interrelacionades: l’entorn físic inclou infraestructures com carreteres, transport públic, espais verds i habitatges, mentre que l’entorn social engloba les xarxes comunitàries, la cohesió social, l’accés als serveis i la seguretat.
La interacció entre l’entorn físic i social a les ciutats determina l’exposició a riscos com la contaminació de l’aire i de l’aigua, el soroll, els accidents de trànsit i la manca d’oportunitats per a l’activitat física. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, més del 90% de la població urbana mundial respira aire contaminat, i gairebé el 40% no té accés segur a serveis de sanejament i aigua potable, fet que augmenta la vulnerabilitat tant a malalties transmissibles com no transmissibles.
Tot i que la vida urbana pot oferir avantatges econòmics i millor accés als serveis, també pot intensificar les desigualtats. La salut urbana reflecteix diferències marcades entre barris i fins i tot entre carrers: els grups més vulnerables i les poblacions migrants sovint viuen en zones perifèriques amb manca d’infraestructures i males connexions de transport. Aquestes zones pateixen pitjors condicions ambientals i un accés limitat a l’atenció sanitària, l’educació i l’ocupació, cosa que pot provocar nivells més elevats d’estrès i marginació social. Aquestes desigualtats requereixen intervencions estratègiques que tinguin en compte no només la provisió de serveis de salut, sinó també el disseny d’espais urbans segurs, inclusius i saludables, per tal de reduir les bretxes existents.
Salut urbana i canvi climàtic
Les ciutats són grans consumidores d’energia i són responsables de més del 60% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, i alhora són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic a causa del seu disseny urbà: per exemple, les onades de calor s’intensifiquen per l’efecte d’“illa de calor urbana” i les ciutats són especialment vulnerables a inundacions i fenòmens extrems. La salut urbana està, per tant, estretament vinculada a la sostenibilitat ambiental: la planificació d’espais verds, l’eficiència energètica dels edificis, el transport actiu i la reducció d’emissions no són només mesures ambientals, sinó també estratègies de salut pública que protegeixen les poblacions més vulnerables.
La salut urbana com a política i estratègia multisectorial
Promoure la salut urbana requereix accions coordinades entre múltiples sectors: urbanisme, transport, habitatge, serveis socials i salut pública, juntament amb la participació de la comunitat i dels líders locals. La planificació participativa pot generar normatives i polítiques que protegeixin la salut de tots els residents, especialment dels que viuen en condicions més vulnerables, reforçant tant l’equitat com la resiliència urbana davant reptes com la crisi climàtica i energètica.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- Integrar polítiques climàtiques, urbanes i socials és clau per evitar l’augment de les desigualtats a Barcelona(ISGlobal, 2026)
- Un nou índex classifica 917 ciutats europees segons el seu disseny urbà per a la salut i el benesta(ISGlobal, 2025)
- Millorar la distribució dels espais verds a Barcelona podria prevenir 178 morts prematures cada any(ISGlobal, 2025)
- Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar prop de 200 morts prematures a l’any relacionades amb la contaminació(ISGlobal, 2025)
- Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat(ISGlobal, 2024)
- Implementar eixos verds en tota la ciutat de Barcelona podria reduir un 13% el consum anual d'antidepressius i les visites a professionals de la salut mental(ISGlobal, 2023)
- 7 missatges sobre salut urbana(ISGlobal, 2023)
- La salut urbana a les ciutats de països de renda baixa i mitjana(ISGlobal, 2021)
- L'Agenda 2030 com a marc innovador per la salut urbana(ISGlobal, 2020)
MATERIAL MULTIMÈDIA


