Biaix de gènere

El biaix de gènere és la tendència, conscient o inconscient, a afavorir o perjudicar persones en funció del seu gènere, establint una jerarquia en què allò masculí ocupa una posició de privilegi. Dona lloc a tractes desiguals en les decisions i oportunitats ofertes en diferents àmbits de la vida.

Parlem de bretxa de gènere quan es produeix una diferència quantificable segons el gènere de les persones pel que fa a l’accés, participació, oportunitats o recursos en qualsevol àmbit, com el laboral o l’educatiu. Serveix com a indicador de desigualtat estructural entre gèneres.

D’aquesta manera, el biaix de gènere contribueix a generar i mantenir la bretxa de gènere. Per exemple, el tracte preferent cap a una persona de gènere masculí respecte d’una persona de gènere femení per a una mateixa feina es consideraria biaix de gènere, generant així una bretxa de gènere, com podria ser la diferència salarial, que seria una desigualtat observable i quantificable.

Diferència entre gènere i sexe

El terme “gènere” sovint es confon amb el terme “sexe” i, en ocasions, s’utilitzen indistintament. Cal fer aquesta distinció per poder parlar de “biaix de gènere”.

Gènere: és una construcció social que agrupa els rols, comportaments, expectatives i relacions culturalment prescrites de “feminitat” i “masculinitat” en una societat. Aquestes categories poden variar entre societats i canviar amb el pas del temps.

Sexe: és una construcció biològica i fisiològica que distingeix les persones en funció de la seva anatomia, fisiologia, gens i hormones. Els humans es divideixen habitualment en XX o XY segons els seus cromosomes, però també existeixen altres variacions (XXY, XYY, XXX, XO, etc.).

Biaix de gènere en recerca

El biaix de gènere en recerca es dona quan les normes socials sobre el gènere influeixen en com es dissenyen i/o s’interpreten els estudis científics. Això pot conduir a errors sistemàtics, com la generalització injustificada de resultats entre gèneres (sense una base científica sòlida) o la representació d’un sol gènere en un estudi, excloent així els altres grups i contribuint a la invisibilització de la diversitat de gènere. Aquests biaixos poden aparèixer des de l’inici de la recerca, en formular les preguntes o hipòtesis, i també durant el desenvolupament de l’estudi, en triar la metodologia o analitzar les dades. Com a conseqüència, els resultats obtinguts poden ser incomplets, poc precisos, esbiaixats o no reflectir la realitat.

A més, el biaix de gènere també es manifesta en qui participa en la recerca i des de quines perspectives es produeix el coneixement. Sovint, els estudis es basen en l’experiència del grup majoritari —històricament, el masculí— i es presenten com a universals, deixant de banda totes les altres realitats. Això afecta tant la qualitat com la validesa de la investigació científica. De fet, segons dades de l’Institut d’Estadística de la UNESCO, només un 33,3 % del personal investigador a escala mundial són dones, una desigualtat relacionada amb les barreres que aquestes afronten per accedir a carreres científiques i tecnològiques. D’altra banda, només 1 de cada 4 participants en assajos clínics són dones. Incorporar una perspectiva de gènere en la ciència permet reduir aquests biaixos, millorar la qualitat del coneixement i fer-lo més representatiu de tota la societat.

Fer recerca amb perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere fa referència a un punt de vista, una mirada que té en compte com la percepció del gènere influeix en les experiències i oportunitats de les persones. En investigar amb perspectiva de gènere, es tenen en compte les possibles diferències i desigualtats entre gèneres per tal de comprendre millor els fenòmens que s’estudien.

Quan un procés de recerca no aplica aquesta perspectiva —sovint a causa de biaixos inconscients—, la qualitat i la utilitat dels resultats es veuen afectades. D’una banda, es perd informació valuosa (es deixen fora les experiències de gran part de la població) i, de l’altra, augmenta el risc d’obtenir conclusions parcials i d’aplicar els resultats de manera inadequada.

Adoptar una perspectiva de gènere en recerca, desenvolupament i innovació implica treballar per l’equitat de gènere, és a dir, garantir que totes les persones puguin desenvolupar les seves capacitats sense limitacions imposades pels rols de gènere. També suposa incorporar anàlisis que tinguin en compte tant el sexe com el gènere en totes les etapes del procés de recerca, des del plantejament d’hipòtesis fins a la comunicació de resultats, assegurant que totes les veus estiguin presents en la presa de decisions. Existeixen eines pràctiques, com llistes per identificar el biaix de gènere i guies de comunicació , que ens poden resultar útils per utilitzar un llenguatge més inclusiu.