Esteatosi hepàtica

Què és l’esteatosi hepàtica?

La esteatosi hepàtica o steatotic liver disease (SLD) en anglès, abans coneguda com a “malaltia del fetge gras”, inclou un conjunt d’afeccions en què s’acumula greix dins dels hepatòcits, les cèl·lules que formen la major part del fetge.

Aquesta acumulació no sempre va acompanyada de lesions hepàtiques, ja que el fetge és un òrgan amb una alta capacitat metabòlica i detoxificadora. Tot i així, l’acumulació de greix al fetge no és saludable, i quan aquest s’emmagatzema en excés —és a dir, quan més del cinc per cent del teixit hepàtic conté greix— l’òrgan respon amb mecanismes inflamatoris.

L’ampli espectre de l’esteatosi hepàtica

L’esteatosi hepàtica inclou diverses malalties; en totes s’acumula greix al fetge, però tenen causes i evolucions clíniques diferents.

Quan predominen factors metabòlics, com l’obesitat, la resistència a la insulina, la diabetis tipus 2 o la malaltia cardiovascular, la malaltia rep el nom d’esteatosi hepàtica metabòlica o, en anglès, MASLD (metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease). No està associada al consum d’alcohol i s’estima que afecta almenys el 30% de la població adulta.

Quan la causa principal de l’esteatosi és el consum d’alcohol, s’utilitza el terme esteatosi hepàtica associada al consum d’alcohol, en anglès alcohol-related liver disease (ALD), i quan ambdós factors —metabòlics i alcohòlics— interactuen de manera rellevant, es parla d’esteatosi hepàtica per disfunció metabòlica i alcohol, en anglès metabolic dysfunction and alcohol-related liver disease (MetALD).

Amb el temps, l’acumulació de greix al fetge pot avançar cap a una forma inflamatòria més greu, coneguda com a esteatohepatitis metabòlica o MASH (metabolic dysfunction-associated steatohepatitis). Quan això passa, les cèl·lules del fetge comencen a danyar-se i augmenta el risc de desenvolupar fibrosi (cicatrius en el teixit hepàtic). Si el teixit cicatritzat substitueix el teixit hepàtic i dificulta el seu funcionament, es parla de cirrosi. En fases avançades, també pot augmentar el risc de desenvolupar càncer de fetge.

El seu impacte en la salut pública

L’esteatosi hepàtica es considera una amenaça per a la salut pública, no només pel seu potencial de progressar cap a malalties com la cirrosi o el càncer de fetge (especialment l’hepatocarcinoma cel·lular, el tipus més comú), sinó també per la seva relació amb patologies cardiovasculars i metabòliques, que incrementen les complicacions associades i la morbimortalitat.

A escala mundial, la malaltia hepàtica crònica és responsable de gairebé 2 milions de morts l’any (tenint també en compte les infeccions per hepatitis B i C), i una proporció important d’aquestes s’atribueixen al càncer de fetge.

Diagnòstic de l’esteatosi hepàtica

El diagnòstic de l’esteatosi hepàtica combina la valoració clínica amb proves analítiques i d’imatge, que permeten detectar la presència de greix i el risc de fibrosi hepàtica sense necessitat de procediments invasius.

Quan cal confirmar la presència d’inflamació i fibrosi, la biòpsia hepàtica continua sent la referència, però normalment no és necessària, i se’n reserva l’ús per a casos en què hi ha dubte diagnòstic o es necessita conèixer amb certesa el grau de dany present al fetge.

Tractament de l’esteatosi hepàtica

El pilar fonamental del tractament és la modificació dels factors de risc que afavoreixen l’acumulació de greix al fetge. L’objectiu és reduir l’estrès metabòlic d’aquest òrgan, millorar la sensibilitat a la insulina i aturar la inflamació.

Es recomanen dietes basades en aliments frescos, rics en fibra i greixos saludables, com és el cas de la dieta mediterrània. Al mateix temps, podem evitar els aliments ultraprocessats, que afavoreixen l’acumulació de greix al fetge i empitjoren la salut metabòlica.

Quan l’alcohol és un factor important en la malaltia (com passa en ALD o MetALD), la recomanació és clara: reduir-lo de manera molt significativa o, idealment, eliminar-lo completament. Els pacients amb esteatosi hepàtica metabòlica amb cicatrius (fibrosi significativa) també es poden beneficiar de l’abstinència alcohòlica.

L’activitat física és un altre pilar imprescindible. Tant l’exercici aeròbic com l’entrenament de resistència contribueixen a reduir el greix hepàtic, fins i tot quan no hi ha una pèrdua de pes evident.

El tractament farmacològic per a l’esteatosi hepàtica avança: als EUA ja hi ha aprovats dos fàrmacs per a la MASH, el resmetirom (Rezdiffra) i la semaglutida (Wegovy). Tanmateix, a la Unió Europea, de moment, només el resmetirom (Rezdiffra) ha rebut autorització per tractar la MASH amb fibrosi. Aquestes opcions se sumen a les intervencions sobre l’estil de vida, que continuen sent la base del tractament.