Chikungunya

Què és el chikungunya?

La febre chikungunya és una malaltia causada pel virus chikungunya. Es transmet a través de la picada de mosquits infectats i va ser descrita per primera vegada el 1952 a la República Unida de Tanzània. “Chikungunya”, que prové de la llengua kimakonde (parlada en algunes regions de Tanzània i Moçambic), significa “en posició contorçada“, en referència a la postura encorbada que adopten sovint les persones afectades pel fort dolor articular.

El virus chikungunya és un virus d’ARN, és a dir, emmagatzema la seva informació genètica en una molècula d’àcid ribonucleic (ARN) en lloc d’ADN (àcid desoxiribonucleic). Altres virus d’ARN, com ara el Dengue i el Zika, poden causar símptomes similars al chikungunya, cosa que en pot dificultar el diagnòstic.

Transmissió

El virus chikungunya es transmet a través de mosquits, principalment de les espècies Aedes aegypti i Aedes albopictus. Aquests mosquits, que solen picar de dia, ponen els ous en aigües estancades.

Un mosquit pot adquirir el virus en picar una persona infectada. Un cop dins el mosquit, el virus es replica (fa moltes còpies de si mateix) i, en picar una altra persona, li transmet la infecció. Així, es perpetua el cicle de transmissió.

Situació epidemiològica del chikungunya a 2025

En els darrers anys, i especialment durant el 2025, el chikungunya ha experimentat un ressorgiment en diverses parts del món. Tot i que històricament havia estat limitat a l’Àfrica, on encara circula en cicles naturals entre primats i mosquits, avui s’ha registrat transmissió autòctona en 119 països i brots recents en regions com les illes de l’oceà Índic, la Xina, Madagascar, Somàlia, Kenya, l’Índia i alguns països europeus.

Les Amèriques concentren actualment el major nombre de casos notificats, reflectint l’àmplia circulació del virus en un continent on s’estima que, juntament amb l’Àfrica i el sud-est asiàtic, es produeixen la majoria de les 35 milions d’infeccions anuals. Entre gener i setembre del 2025 es van reportar més de 445.000 casos sospitosos i confirmats i 155 defuncions, tot i que la càrrega real podria ser més gran a causa de la vigilància limitada en diverses regions, inclosa l’Àfrica. L’expansió dels mosquits Aedes, afavorida pel canvi climàtic, la urbanització accelerada i l’augment dels viatges, facilita que el virus arribi a zones prèviament no afectades.

Símptomes

En pacients simptomàtics, la febre chikungunya sol aparèixer entre quatre i vuit dies després de la picada del mosquit infectat. La malaltia es caracteritza per l’aparició sobtada de febre, sovint acompanyada de forts dolors articulars, que poden ser incapacitants. Encara que aquests dolors solen desaparèixer en pocs dies, en alguns casos poden persistir durant setmanes, mesos o fins i tot anys. Altres símptomes comuns són dolors musculars i mal de cap.

La majoria dels pacients es recuperen completament. Tot i això, de vegades s’han reportat complicacions que afecten els ulls, el cor o el sistema nerviós. Els nadons que s’infecten durant el part i les persones grans amb malalties prèvies tenen un major risc de desenvolupar formes greus de chikungunya. En aquests casos, les complicacions poden ser més greus i augmentar el risc de mortalitat.

Diagnòstic

Per detectar el virus chikungunya, es pot analitzar una mostra de sang durant la primera setmana de la malaltia. Una de les proves més utilitzades és la RT-PCR, una tècnica molecular que permet detectar el material genètic del virus i confirmar la infecció amb precisió.

Quan la malaltia està més avançada, també es pot diagnosticar detectant la presència d’anticossos contra el virus a la sang.

Tractament

No hi ha cap tractament antiviral específic aprovat per al chikungunya. L’abordatge terapèutic se centra a alleujar els símptomes, com la febre i el dolor articular, mitjançant analgèsics, antipirètics, repòs i hidratació.

Prevenció

La millor manera d’evitar la febre chikungunya és protegir-se de les picades de mosquit. A més, és fonamental protegir els pacients infectats de noves picades durant la primera setmana de la malaltia per tallar el cicle de transmissió. Es recomana portar roba que cobreixi la pell, utilitzar repel·lents recomanats i col·locar mosquiteres a portes i finestres.

Per reduir la població de mosquits, cal buidar i netejar els recipients amb aigua un cop per setmana, eliminar objectes que puguin acumular aigua i col·laborar amb les campanyes locals de control. En cas de brot, es poden utilitzar insecticides.

Actualment, s’han desenvolupat dues vacunes contra el chikungunya.

L’any 2023, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va aprovar Ixchiq, la primera vacuna per a persones majors de 18 anys. La Comissió Europea en va autoritzar la comercialització l’any 2024. Conté virus atenuat i s’administra en una sola dosi. Malgrat la seva alta eficàcia, el seu ús ha estat restringit en adults a partir de 60–65 anys per informes d’efectes adversos greus, especialment en persones amb patologies prèvies.

Al gener de 2025, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va recomanar l’autorització d’una segona vacuna, Vimkunya, destinada a adolescents a partir de 12 anys i a adults. Aquesta vacuna utilitza partícules similars al virus (VLP) que imiten l’estructura viral, cosa que la fa més segura, especialment per a persones immunodeprimides. També s’administra en una sola dosi. Vimkunya va ser aprovada als Estats Units el febrer del 2025 i està pendent de l’autorització final per part de la Comissió Europea per a la seva comercialització a la Unió Europea.

Es recomana considerar la vacunació abans de viatjar a zones on el chikungunya és endèmic o on hi hagi brots actius. Tot i que aquestes dues vacunes han obtingut l’aprovació reglamentària en alguns països, segueixen sense estar disponibles pel seu ús generalitzat i encara no són àmpliament accessibles a les regions afectades.