Càncer

Què és el càncer?

El terme “càncer” fa referència a un grup de malalties en què certes cèl·lules es divideixen de manera gairebé il·limitada, multiplicant-se de forma descontrolada i disseminant-se a altres parts del cos. Es coneixen més de cent tipus diferents de càncer; entre els més comuns hi ha el càncer de pulmó, de mama, colorectal i de pròstata.

Com s’origina el càncer?

En condicions normals, les cèl·lules del nostre cos se sotmeten a un procés de divisió cel·lular, en el qual es formen noves cèl·lules de manera controlada. Aquestes noves cèl·lules, que s’originen a partir de cèl·lules sanes, substitueixen aquelles que moren per dany o envelliment. Per exemple, si en aquest procés una cèl·lula desenvolupa una mutació que no pot reparar, activa un programa de mort cel·lular o “suïcidi” conegut com a apoptosi.

Les cèl·lules canceroses, en canvi, són cèl·lules que han acumulat alteracions i han perdut aquests mecanismes de control, de manera que continuen dividint-se. El sistema immunitari normalment pot reconèixer-les i eliminar-les, però algunes cèl·lules canceroses aconsegueixen “amagar-se’n”, inhibir-ne el funcionament o fins i tot utilitzar-lo al seu favor. La multiplicació descontrolada de cèl·lules canceroses pot formar un tumor o una neoplàsia, és a dir, una massa o “bony”. Tanmateix, no tots els tumors són cancerosos: existeixen tumors malignes i tumors benignes.

Tumors malignes i tumors benignes

Molts tumors malignes o cancerosos tenen un creixement ràpid. Poden disseminar-se als teixits propers i fins i tot propagar-se a altres teixits a través del sistema circulatori i del sistema limfàtic, formant-hi altres tumors. Aquest procés rep el nom de metàstasi. Per continuar creixent, els tumors poden activar la formació de nous vasos sanguinis que els permeten rebre més oxigen i nutrients. Aquest mecanisme es coneix com a angiogènesi i és clau en el desenvolupament del càncer. Si no es tracten a temps, els tumors malignes poden acabar causant la mort.

Els tumors benignes, en canvi, són aquells que creixen lentament, no infiltran els teixits veïns ni es disseminen a altres parts del cos, i normalment no reapareixen després de l’extirpació. Tot i això, poden arribar a tenir una mida considerable i causar símptomes greus, com és el cas d’alguns tumors cerebrals benignes.

Tumors sòlids i tumors hematològics

Els tumors poden classificar-se en tumors sòlids o tumors hematològics segons el tipus de teixit del qual procedeixen i la seva manera de créixer i disseminar-se.

Els tumors sòlids s’originen en òrgans o teixits concrets, com la mama, el pulmó, el còlon o la pròstata, i es caracteritzen per formar una massa visible i localitzada. Dins d’aquest grup es distingeixen principalment els carcinomes, que deriven de teixits epitelials, i els sarcomes, que procedeixen de teixit connectiu, com os, múscul o cartílag.

Els tumors hematològics s’originen a partir de cèl·lules de la sang o del sistema limfàtic i inclouen les leucèmies, els limfomes i els mielomes. A diferència dels tumors sòlids, aquests no solen formar inicialment una massa única, sinó que afecten de manera difusa la medul·la òssia, la sang o els ganglis limfàtics, disseminant-se des de fases primerenques a través del torrent sanguini o del sistema limfàtic.

Les causes del càncer: genètica, ambient i la seva interacció

El càncer no té una única causa. En la majoria dels casos, és el resultat de la combinació de factors genètics i factors ambientals que actuen al llarg de la vida i influeixen en el funcionament normal de les cèl·lules.

Totes les persones tenim diferències genètiques individuals que poden fer-nos més o menys vulnerables al càncer, però això no vol dir que el càncer estigui determinat genèticament. En la gran majoria dels casos, aquestes diferències genètiques condicionen el risc, però no són suficients per si soles per causar la malaltia. Per exemple, mutacions hereditàries en gens com BRCA1/BRCA2 incrementen el risc de càncer de mama i d’ovari. Tot i no ser la causa principal del càncer en adults, la predisposició genètica té un pes important en el càncer infantil, especialment les mutacions genètiques aleatòries que es produeixen durant el desenvolupament fetal.

Els canvis en l’ADN que poden donar lloc al càncer s’acumulen amb el pas del temps i poden aparèixer com a conseqüència de l’exposició a factors ambientals, d’hàbits de vida, de processos biològics associats a l’envelliment o d’errors aleatoris en la divisió cel·lular. La interacció entre aquesta predisposició genètica i l’entorn és clau per entendre com i per què es desenvolupa el càncer. En els adults, els factors ambientals i d’estil de vida són determinants clau, ja que poden provocar canvis en els gens o en la manera com s’expressen. Segons l’OMS, entre el 30% i fins al 50% dels casos de càncer podrien prevenir-se reduint els factors de risc. Aproximadament un terç de les morts per càncer es deuen al consum de tabac, a un índex de massa corporal elevat, al consum d’alcohol, a una dieta poc equilibrada i a la manca d’activitat física.

Carcinògens i factors de risc del càncer

El desenvolupament del càncer és un procés complex en què influeixen agents carcinògens, factors de risc individuals i determinants socials i ambientals.

Carcinògens

Els carcinògens són substàncies o agents capaços d’induir la formació de càncer en provocar alteracions genètiques, inflamació crònica o alteracions en els mecanismes de control cel·lular.

Carcinògens físics	Carcinògens químics	Carcinògens biològics
Radiació ultraviolada del sol o d’equips de bronzejat	Substàncies presents en el fum del tabac, principal causa individual de càncer prevenible	Alguns agents infecciosos amb potencial oncogènic, com el virus del papil·loma humà (càncer de coll uterí), els virus de l’hepatitis B i C (càncer de fetge) i Helicobacter pylori (càncer gàstric)
Radiació ionitzant, per exemple, exposicions mèdiques repetides sense la protecció adequada, innecessàries o no justificades	Exposició laboral o ambiental a amiant, arsènic, pesticides i contaminants industrials
	Contaminació atmosfèrica

Factors de risc

Els factors de risc són condicions que augmenten la probabilitat de desenvolupar càncer, generalment en influir en l’exposició a carcinògens o en la resposta de l’organisme davant del dany cel·lular, a través de mecanismes com la inflamació crònica, els canvis hormonals o les alteracions metabòliques. Entre aquests s’inclouen:

• Consum d’alcohol
• Dieta poc saludable
• Obesitat
• Inactivitat física o sedentarisme
• Edat i predisposició genètica

Aquests factors sovint es relacionen amb l’estil de vida; tanmateix, aquest enfocament pot amagar que moltes exposicions al risc de càncer no són únicament el resultat de decisions individuals. Una part important del risc prové d’exposicions involuntàries, com la contaminació atmosfèrica, els riscos laborals o les condicions d’habitatge.

A més, els factors socials, econòmics i ambientals determinen tant els comportaments individuals com l’exposició a carcinògens, i això influeix en qui és més propens a estar exposat i en quina mesura. La classe social, l’entorn residencial i l’accés a aliments saludables, espais segurs per a l’activitat física i serveis d’atenció sanitària tenen un paper fonamental en la determinació del risc de càncer a nivell poblacional.

En aquest sentit, el càncer s’ha d’entendre com el resultat d’una cadena causal àmplia i interconnectada, en la qual els factors de risc modificables operen no només a nivell individual, sinó també a nivell poblacional.

Diagnòstic i tractament del càncer

Algunes de les proves més importants per al diagnòstic del càncer inclouen les proves d’imatge —ressonàncies magnètiques, ecografies, radiografies…—, les anàlisis de sang i d’orina i la biòpsia. Aquesta darrera prova, en molts casos necessària per al diagnòstic definitiu, consisteix a extreure una mostra de cèl·lules del teixit per analitzar-la al laboratori. Els estadis del càncer solen indicar-se amb nombres romans del 0 al IV, i els nombres més alts indiquen un càncer més avançat.

La tria del tractament oncològic depèn d’una gran varietat de factors, com el tipus de càncer, l’estadi, l’edat de la persona i el seu estat de salut general, entre d’altres. Per aquest motiu, dues persones amb el mateix tipus de càncer poden rebre tractaments diferents. Alguns dels tractaments més coneguts són la cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia i la immunoteràpia. No són excloents; és a dir, es pot realitzar més d’un tractament al mateix temps o al llarg de l’evolució de la malaltia.