Illa de calor urbana

Què és una illa de calor urbana?

L’efecte d’illa de calor urbana (ICU) és l’augment de la temperatura a les àrees urbanes en comparació amb les zones rurals o periurbanes properes. Es produeix perquè les ciutats absorbeixen i retenen més calor que els entorns naturals a causa de l’abundància d’edificis, asfalt i altres superfícies impermeables.

Aquest fenomen és especialment intens durant la nit. Mentre que les zones rurals es refreden més ràpidament després de la posta de sol, els materials urbans alliberen lentament la calor acumulada durant el dia, mantenint temperatures més elevades al centre de la ciutat.

Infografia basada en un estudi de The Lancet (2023) que il·lustra com el formigó i l’asfalt retenen la calor a les ciutats, afectant especialment els col·lectius més vulnerables.

Què causa una illa de calor urbana?

Les illes de calor urbanes s’originen per la combinació de diversos factors relacionats amb el disseny urbà, els materials de construcció i l’activitat humana. El canvi climàtic i el creixement de les ciutats intensifiquen aquest fenomen i augmenten la freqüència de les onades de calor i altres episodis extrems que afecten la salut i la qualitat de vida.

Acumulació de calor en materials urbans i manca d’espais verds

La principal causa és l’acumulació de calor en superfícies artificials com edificis, voreres i asfalt, que absorbeixen grans quantitats de radiació solar i la alliberen lentament durant la nit. Les superfícies fosques, especialment l’asfalt, incrementen encara més l’absorció d’energia i eleven la temperatura urbana.

A això s’hi afegeix la manca de vegetació i zones verdes, que redueix el refredament natural generat per l’evapotranspiració i l’ombra dels arbres. En un estudi liderat per ISGlobal l’any 2023 es va estimar que més del 4 % de la mortalitat estival a les ciutats europees està relacionada amb les illes de calor urbanes, i que una major cobertura arbòria podria evitar una part important d’aquestes morts.

Densitat urbana i morfologia de la ciutat

La elevada densitat urbana també contribueix al problema, ja que els edificis alts i molt propers entre si dificulten la circulació de l’aire i redueixen la ventilació natural. A més, el trànsit, la indústria i els sistemes de climatització generen calor addicional i augmenten la contaminació atmosfèrica, afavorint que la calor quedi atrapada a la ciutat.

Efectes negatius de la illa de calor

• Impacte sobre la salut: Les altes temperatures urbanes augmenten el risc de mortalitat prematura i de malalties cardiovasculars, respiratòries i renals, a més de contribuir a cops de calor i deshidratació, especialment entre persones grans, infants i col·lectius vulnerables. Durant les onades de calor, aquests riscos s’intensifiquen. Les illes de calor també redueixen el confort tèrmic i dificulten el descans nocturn.
• Major consum energètic: L’increment de la temperatura urbana provoca un ús més elevat de sistemes d’aire condicionat i refrigeració, augmentant el consum elèctric i les emissions associades.
• Contaminació atmosfèrica: Les altes temperatures afavoreixen la formació de contaminants com l’ozó troposfèric, empitjorant la qualitat de l’aire a les ciutats.
• Impacte econòmic: Les illes de calor generen més costos sanitaris, energètics i d’infraestructura.

Causes del fenomen de les illes de calor urbanes i el seu impacte directe en lincrement de la mortalitat i els ingressos hospitalaris.

Estratègies de mitigació

Una de les estratègies per mitigar l’efecte d’illa de calor urbana és apostar per un model de ciutat més sostenible i adaptat al clima. Això inclou mesures com el disseny bioclimàtic dels edificis, és a dir, construir edificis que aprofitin recursos naturals com el sol o el vent per reduir l’ús de sistemes de climatització artificial. Altres formes d’adaptar la ciutat al clima són l’ús de materials reflectants, la implantació de cobertes vegetals i paviments permeables, així com l’augment de zones verdes, arbrat i altres elements d’ombra urbana.

A més, fomentar la mobilitat sostenible i desenvolupar models urbans més compactes i resilients que integrin solucions basades en la natura permet reduir tant les emissions de calor com la contaminació. En aquest context, les polítiques públiques i els incentius ambientals tenen un paper clau per accelerar l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic i reduir els impactes de les illes de calor sobre la salut i la qualitat de vida.