Espais verds

Què són els espais verds?

Els espais verds o zones verdes són espais oberts, parcialment o completament coberts per vegetació. Inclouen parcs urbans, boscos, jardins i arbres. Quan són presents al barri residencial, a prop dels llocs de treball o en les rutes de desplaçament entre aquests i altres destinacions, aquests entorns proporcionen contacte diari amb la natura.

Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes, i a Espanya aquesta xifra representa aproximadament el 80% de la població. Sovint, les àrees urbanes ofereixen entorns predominantment construïts, on l’exposició a la natura és escassa. Els espais verds són beneficiosos tant per al medi ambient com per a la nostra salut.

Beneficis dels espais verds per al medi ambient

Els espais verds contribueixen a la regulació climàtica, ja que ajuden a mitigar l’efecte «illa de calor urbana» reduint les temperatures locals mitjançant ombra i evapotranspiració. També són útils per a la regulació del microclima, especialment en zones densament construïdes, millorant el confort tèrmic.

Els arbres i la vegetació urbana també milloren la qualitat de l’aire a les ciutats, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus de plantes, la seva ubicació i la ventilació de l’entorn urbà. Contribueixen a reduir contaminants atmosfèrics com el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules en suspensió (PM10 i PM2.5), i segrestar carboni, és a dir, poden capturar diòxid de carboni (CO₂) i emmagatzemar-lo en la biomassa i en els sòls. Tanmateix, el benefici net és més gran quan la presència de vegetació es combina amb mesures de reducció d’emissions, com disminuir el flux de trànsit, ja que els arbres per si sols no substitueixen les polítiques de control de la contaminació.

La vegetació urbana funciona com a infraestructura verd-blava, millorant la infiltració de l’aigua al sòl i actuant com un filtre natural: l’aigua de pluja es depura en passar pel sòl i gràcies a l’activitat dels microorganismes presents. A més, sosté la biodiversitat urbana proporcionant hàbitat a ocells, insectes i altres espècies, fent que les ciutats siguin més resilients davant sequeres, onades de calor i plagues. La vegetació també contribueix a reduir el soroll ambiental, actuant com a barrera acústica natural que amortitza i dispersa el so.

Beneficis dels espais verds per a la salut

Els espais verds a les ciutats poden contribuir a evitar morts prematures. Segons un estudi d’ISGlobal, augmentar fins a un 30% la cobertura arbòria de les ciutats podria evitar aproximadament un terç de les morts prematures atribuïbles a les illes de calor urbanes a l’estiu, en reduir la temperatura ambiental. A Barcelona, s’ha observat que millorar la distribució dels espais verds podria prevenir 178 morts prematures cada any.

En ser llocs segurs i agradables per reunir-se, els espais verds fomenten la cohesió social i el benestar emocional. A més, la natura pot fins i tot ser «receptada»: professionals de la salut o de serveis comunitaris poden recomanar visitar parcs i participar en activitats guiades, facilitant la creació de nous vincles, el suport mutu i el sentit de pertinença. D’aquesta manera, els espais verds es converteixen en un recurs de salut accessible, disponible fora de la consulta mèdica, que complementa l’atenció sanitària i promou el benestar en la vida quotidiana.

Afavoreixen un estil de vida actiu, especialment en infants i persones grans, a més de fomentar l’activitat física. Aquests espais permeten caminar, córrer, anar en bicicleta i fer jocs a l’aire lliure, cosa que contribueix a reduir el risc de malalties cròniques; malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis tipus 2 i hipertensió. També hi ha evidència científica que l’exposició materna a espais verds afavoreix un creixement fetal saludable, s’associa amb menys risc de càncer de mama i fins i tot pot ser beneficiosa per contrarestar els símptomes de la síndrome premenstrual.

Viure en zones més verdes s’associa amb una millor salut mental i menor consum de medicaments, pot reduir l’estrès, restaurar la capacitat de prestar atenció i concentrar-se i millorar la funció cognitiva. A més, el risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva. La quantitat de vegetació al voltant del domicili i la proximitat a espais naturals també s’associen amb un declivi físic més lent.

L’exposició a espais verds sembla ser especialment beneficiosa per a la població infantil. Els espais verds es relacionen amb un millor desenvolupament infantil en reduir els efectes de la contaminació atmosfèrica i el soroll. Pel que fa als beneficis sobre la funció pulmonar, es creu que aquests espais promouen la salut respiratòria en reduir la contaminació atmosfèrica, i a més podrien contribuir al desenvolupament del sistema immunitari en exposar els infants a una microbiota beneficiosa. Els nivells d’estrès oxidatiu també són més baixos en els nens i nenes que viuen a prop d’espais verds. A més, tenen un 50% menys de risc de desenvolupar TDAH que aquells que viuen en zones amb més contaminació atmosfèrica.

En proporcionar zones per a la recreació, el descans i la connexió amb els altres, els espais verds faciliten la interacció social, reduint l’aïllament i reforçant el sentit de comunitat.

La OMS recomana l’accés equitatiu a zones verdes com a eina preventiva de salut pública.