Preparació

La preparació, o preparedness, és el conjunt d’accions, capacitats i recursos que permeten als governs, comunitats i organitzacions anticipar-se i respondre amb rapidesa i eficàcia davant situacions d’emergència. Aquestes emergències poden estar causades per perills naturals (incendis, inundacions, terratrèmols, huracans, etc.), tecnològics (accidents nuclears o industrials) i fins i tot biològics (epidèmies i pandèmies), entre d’altres.

Durant la pandèmia de la COVID-19, els països amb plans previs de preparació sanitària (incloent-hi reserves d’equips de protecció, sistemes de vigilància epidemiològica i capacitació del sistema de salut) i aquells que fomentaven la confiança en les autoritats i dins la comunitat van poder respondre més ràpidament i amb millors resultats. En països com el Japó, la preparació davant terratrèmols inclou simulacres escolars, sistemes d’alerta primerenca i normes de construcció antisísmiques, cosa que redueix significativament la mortalitat en comparació amb regions menys preparades.

Com preparar-nos per afrontar una emergència

Per a una bona preparació i resposta davant una emergència, és essencial comptar amb un sistema de governança sòlid, amb processos, canals de coordinació i comunicació, i marcs legals preestablerts i àgils que permetin prendre decisions ràpides i eficaces durant una emergència. Igualment, cal fomentar la coordinació entre ciència, política i salut pública perquè existeixin els canals adequats que permetin prendre decisions informades per l’evidència científica, i que tinguin en compte les incerteses possibles durant una emergència.

La preparació requereix avaluar els riscos, és a dir, identificar quines amenaces són més probables i/o poden tenir un impacte més gran en un context determinat, com poden ser els terratrèmols en zones sísmiques o les inundacions en àrees costaneres.

Un cop reconeguts els perills, és fonamental dissenyar plans d’acció en “temps de pau”, que estableixin protocols clars per actuar de manera coordinada en cas d’emergència. La preparació també requereix enfortir les capacitats, cosa que inclou la formació tant del personal sanitari, de seguretat, de protecció civil i d’altres serveis essencials, com de la població en general, de manera que tothom sàpiga com actuar. Finalment, és essencial assegurar els recursos humans, financers i materials, garantint que hi hagi subministraments, infraestructures i sistemes de comunicació disponibles per ser utilitzats en situacions crítiques.

Beneficis de la preparació

Invertir en preparació té un impacte directe en la seguretat i el benestar de la població:

• Permet anticipar-se a l’emergència, prevenir-la o reduir-ne l’impacte, i respondre de manera més ràpida i eficaç, limitant danys i víctimes.
• Redueix l’impacte a llarg termini i accelera la recuperació social i econòmica després d’una crisi.
• Reforça la confiança de la població en les institucions i afavoreix l’adhesió a les mesures durant una crisi.
• Protegeix de manera més eficaç els grups més vulnerables, reduint les desigualtats en l’impacte de les emergències.
• Assegura la continuïtat de serveis essencials com salut, educació, energia, transport o alimentació.
• Construeix una resiliència institucional, comunitària i individual davant futures crisis.

El paper d’ISGlobal

L’enfocament d’ISGlobal exemplifica com anticipar-se i actuar de manera eficaç davant un món cada vegada més exposat a policrisi o crisis complexes. L’enfocament PR³ (Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència) promou accions concretes:

1. Reflexionar i preparar-se en temps de pau: desenvolupar marcs i protocols bàsics que es puguin adaptar ràpidament a diferents crisis.
2. Respondre amb rapidesa quan ocorre una emergència: mobilitzar experts i actius per garantir una actuació eficient des del nivell local fins al global.
3. Dur a terme recerca aplicada: identificar riscos, avaluar-los i aportar evidència útil perquè la presa de decisions polítiques estigui recolzada per informació veraç.
4. Assessorar els responsables polítics i els mitjans de comunicació: aportar coneixement actualitzat i clar per millorar la gestió de la crisi.
5. Crear capacitat de preparació i resposta: traduir resultats científics en polítiques efectives i formar equips preparats per actuar davant futures crisis.