Pandèmia
Què és una pandèmia?
Una pandèmia es defineix com la propagació d’una malaltia infecciosa que s’estén per diverses regions del món, afectant molts països i un gran nombre de persones. Es caracteritza per superar les xifres de casos esperats i mantenir-se activa durant un període prolongat.
Perquè sigui considerada una pandèmia, la malaltia ha de tenir un origen infecciós i ser transmissible entre persones. No és suficient que estigui molt estesa o que causi moltes morts. Per exemple, tot i que el càncer provoca un gran nombre de defuncions, no es considera una pandèmia perquè no és una malaltia contagiosa.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala tres elements clau perquè una malaltia tingui potencial pandèmic:
- Aparició d’un nou patogen davant del qual la població té poca o cap immunitat.
- Capacitat de causar una malaltia greu en humans.
- Transmissió sostinguda i eficaç de persona a persona.
Les pandèmies al llarg de la història
Al llarg de la història, la humanitat ha afrontat nombroses pandèmies causades per diversos patògens, moltes d’elles amb conseqüències devastadores. La més mortal registrada va ser la Pesta Negra (també coneguda com La Pesta), que va causar entre 75 i 200 milions de morts al segle XIV.
Moltes de les pandèmies que han afectat la humanitat al llarg del temps han estat zoonosis, és a dir, malalties transmeses dels animals als humans. Aquestes van sorgir principalment amb la domesticació d’animals i han inclòs malalties com la verola, la diftèria, la grip o la tuberculosi.
Brot, epidèmia, pandèmia: del local al global
La diferència entre una pandèmia i una epidèmia no és la seva gravetat, sinó la seva extensió. A diferència d’una pandèmia, que afecta molts països o regions, una epidèmia fa referència a un augment sobtat de casos, per sobre del normal, però limitat a una comunitat o regió específica. Alguns exemples freqüents d’epidèmies són el còlera, el dengue, el xarampió o la grip estacional. Finalment, un brot epidèmic és encara més limitat en temps i espai. Un exemple típic és quan es produeix una intoxicació alimentària, provocant l’aparició de casos durant dos o tres dies.
La pandèmia de la COVID-19
La pandèmia de la COVID-19, també coneguda com a pandèmia de coronavirus, va ser provocada pel virus SARS-CoV-2. Inicialment se la va anomenar «pneumònia de Wuhan» perquè el seu origen es va situar en aquesta ciutat de la Xina. L’evidència científica indica que el virus va passar dels ratpenats a un hoste intermediari, i d’aquest a les persones.
El virus es propaga entre persones principalment per via respiratòria, i els símptomes més comuns són febre, calfreds i mal de coll. La gran majoria de persones es recupera sense necessitat de tractament especialitzat. Tanmateix, les persones grans i aquelles amb malalties cròniques o immunodeficiències tenen un risc més alt de patir formes greus i morir de COVID-19.
Les vacunes contra la COVID-19 ofereixen una protecció sòlida contra la malaltia greu. Tot i que és possible infectar-se després de la vacunació, en la majoria dels casos els símptomes són lleus o fins i tot inexistents.
L’OMS va declarar la COVID-19 com una emergència de salut pública d’importància internacional el 30 de gener de 2020, i l’11 de març la va declarar una pandèmia. Aquesta condició es va mantenir fins al 5 de maig de 2023, quan es va anunciar el final de l’emergència sanitària. Actualment, la malaltia es considera endèmica (malaltia que està constantment present en una determinada regió geogràfica), ja que el nombre de casos reportats ha disminuït significativament en comparació amb els primers anys de la pandèmia.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
MATERIAL MULTIMÈDIA
