Malaltia emergent

Què és?
Les malalties emergents són aquelles que apareixen per primera vegada en la població humana o que la seva incidència i distribució augmenta ràpidament. Un exemple és la COVID-19, que va sorgir a finals de 2019 i es va propagar per tot el món. També ho són malalties com el Zika o el virus Oropouche, que han expandit la seva presència a noves regions.
D’altra banda, les malalties reemergents són aquelles que havien disminuït o deixat de ser un problema de salut pública, però que tornen a ressorgir. Això passa, per exemple, amb infeccions causades per bacteris multiresistents, que han sorgit a causa del mal ús i abús dels antibiòtics, i que tornen a representar un greu problema de salut pública.
Per què sorgeixen?
L’aparició de malalties emergents s’ha accelerat en les darreres dècades. Això es deu a múltiples factors interconnectats:
- Factors ambientals: El canvi climàtic modifica els ecosistemes, alterant la distribució de mosquits i altres vectors, cosa que facilita la propagació de virus com el dengue i el Zika. La desforestació i la invasió d’hàbitats salvatges també tenen un paper clau, ja que augmenten la interacció entre humans i animals que poden ser portadors de nous virus.
- Factors biològics: Alguns virus i bacteris evolucionen, generant noves variants més contagioses o resistents als tractaments. A més, l’ús excessiu d’antibiòtics ha afavorit l’aparició de bacteris multiresistents, que són més difícils de tractar.
- Factors socials i econòmics: La globalització i el creixement de les ciutats han facilitat la ràpida propagació de malalties a escala mundial. L’augment dels viatges internacionals permet que els patògens travessin fronteres en qüestió d’hores. Alhora, la pobresa i l’accés limitat als serveis de salut fan que algunes poblacions siguin més vulnerables.
Per què són un problema de salut pública?
Les malalties emergents i reemergents representen un gran desafiament perquè poden estendre’s ràpidament i provocar epidèmies o pandèmies, posant en risc la vida de milions de persones. En molts casos, no existeixen tractaments o vacunes eficaços, la qual cosa en dificulta el control i en fa augmentar la mortalitat.
A més de l’impacte sanitari, aquestes malalties generen crisis econòmiques i socials. La saturació dels sistemes de salut, la interrupció del comerç i de la mobilitat internacional, i l’impacte en la productivitat són algunes de les seves conseqüències, com es va evidenciar amb la pandèmia de la COVID-19.
Per prevenir i controlar aquestes malalties, és fonamental reforçar la vigilància epidemiològica (és a dir, estudiar-ne l’aparició i expansió en poblacions animals i humanes), desenvolupar nous tractaments d’ampli espectre, i reforçar la cooperació internacional. És difícil predir on o quan apareixeran nous patògens, però sí que podem prendre accions per reduir el risc i preparar-nos per fer-los front. El juliol de 2024, l’OMS va publicar una llista actualitzada de patògens que podrien causar la pròxima epidèmia o pandèmia, i per als quals cal augmentar la investigació i desenvolupar vacunes, tractaments i eines diagnòstiques.
Alguns exemples de malalties emergents
Malalties emergents | |
VIH / sida | Malaltia pel virus Oropouche |
Coronavirus (MERS, SARS, COVID-19) | Ebola |
Dengue | Febre de Lassa |
Zika | Nipah |
Febre del Nil | Mpox |
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- Els patògens més temuts: 9 malalties que podrien causar una gran epidèmia(ISGlobal, 2025)
- Grip aviària: ens hem de preocupar?(ISGlobal, 2025)
- Quina serà la propera malaltia X?(ISGlobal, 2024)
- Una nova llista de patògens prioritaris que podrien causar la propera pandèmia(ISGlobal, 2024)
- En lloc d’esperar que sorgeixin nous virus, hauríem d’estar buscant-los(ISGlobal, 2021)
MATERIAL MULTIMÈDIA