Contaminació atmosfèrica

Què és la contaminació atmosfèrica?

La contaminació atmosfèrica, tant en espais exteriors com interiors, es refereix a la presència d’agents químics, físics o biològics que alteren la composició natural de l’atmosfera i que poden resultar perjudicials per a la salut humana i per al medi ambient.

Segons les dades de l’OMS, gairebé tota la població mundial (el 99%) està exposada a nivells de contaminació de l’aire que superen els límits recomanats. L’exposició és especialment alta en països amb ingressos baixos i mitjans.

Fonts de contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica pot tenir un origen natural o un origen antropogènic, és a dir, deguda a l’activitat humana.

• Entre les fonts de contaminació atmosfèrica d’origen natural hi ha, per exemple, la pols arrossegada pel vent, les erupcions volcàniques o els incendis forestals.
• Entre les fonts de contaminació atmosfèrica d’origen humà destaquen els vehicles motoritzats —incloent-hi el transport marítim i l’aviació—, les activitats domèstiques amb combustió (com la crema de biomassa, la calefacció o la cuina amb gas), les instal·lacions industrials, l’agricultura i els incendis forestals per causes no naturals.

Tipus de contaminants

Els contaminants de l’aire es poden dividir en dos grups: els contaminants primaris, com els òxids de nitrogen o NOx (monòxid de nitrogen o NO i diòxid de nitrogen o NO2), o les partícules en suspensió (PM), que s’emeten directament a l’atmosfera; i els contaminants secundaris, com l’ozó, que es formen a l’atmosfera a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris.

Entre els principals contaminants trobem:

• Diòxid de carboni (CO2)
• Ozó (O3)
• Òxids de nitrogen (NOx): inclou el monòxid de nitrogen (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2)
• Partícules en suspensió (PM): segons el seu diàmetre, inclou partícules gruixudes (PM10), partícules fines (PM2,5) i partícules ultrafines (PM0,1).
• Altres: Monòxid de carboni (CO), benzo(a)pirè, benzè, hidrocarburs aromàtics policíclics, metà, etc.

Conseqüències per a la salut humana

La contaminació, tant a l’aire exterior com interior, pot provocar mortalitat prematura i nombroses malalties. Hi ha una gran quantitat d’evidència científica que relaciona la contaminació de l’aire amb l’asma, la MPOC, el càncer de pulmó i altres malalties respiratòries, així com amb un major risc d’ictus, malalties neurodegeneratives, problemes de salut mental, malalties cardiovasculars, problemes en l’aparell reproductor i en el desenvolupament fetal, entre d’altres.

Els contaminants més perillosos per a la salut humana són les partícules en suspensió (PM2,5 i PM10), el diòxid de nitrogen (NO2), el monòxid de carboni (CO) i l’ozó (O3).

Efectes de la contaminació atmosfèrica a la salut. Clicant la imatge accediràs a la infografia interactiva.

Conseqüències per al medi ambient i els ecosistemes

La qualitat de l’aire està estretament relacionada amb el clima global i la salut dels ecosistemes. Moltes fonts de contaminació, com la crema de combustibles fòssils, no només emeten gasos d’efecte d’hivernacle com el CO₂, sinó també altres substàncies que danyen directament la natura.

Contaminants com l’ozó troposfèric afecten els cultius i els boscos, reduint-ne el creixement i la biodiversitat. A més, l’excés de nitrogen a l’aire es diposita als sols i a les aigües, alterant l’equilibri de nutrients i afavorint espècies invasores, mentre que l’acidificació del sol i de l’aigua provoca toxicitat per a moltes formes de vida. Aquests impactes debiliten els ecosistemes i comprometen funcions essencials com la producció d’aliments, la regulació del clima i la conservació de la biodiversitat.