Disruptors endocrins

Què són els disruptors endocrins?

Un disruptor endocrí és qualsevol agent capaç d’interferir amb el nostre sistema endocrí, responsable de produir i regular les hormones. Tot i que el terme pot incloure factors no químics, com la llum artificial durant la nit, determinats tipus de radiació o components de la dieta amb activitat hormonal (per exemple, els fitoestrògens presents a la soja), s’utilitza més sovint per referir-se als disruptors endocrins químics (EDC, per les seves sigles en anglès). Un EDC és una substància química que altera la funció endocrina.

Una substància química pot imitar l’acció d’una hormona natural, desencadenant reaccions similars, o bloquejar els receptors hormonals de les cèl·lules, impedint que l’hormona actuï. A més, els EDC poden influir en la síntesi, el transport, metabolisme i excreció de les hormones, alterant així la seva concentració a l’organisme.

Fonts de disruptors endocrins

Les substàncies químiques disruptores endocrines no constitueixen una única família química, sinó un conjunt molt ampli de substàncies capaces d’interferir amb el sistema hormonal. Se n’han identificat milers, i poden entrar a l’organisme per ingestió (dieta i aigua potable), inhalació o contacte cutani, o fins i tot arribar al fetus o al nadó a través de la placenta o la llet materna.

1. Envasos i recipients en contacte amb aliments: Alguns disruptors endocrins migren dels materials en contacte amb aliments cap als aliments i begudes. Entre aquests hi ha els bisfenols com el BPA i el BPS, els ftalats utilitzats com a plastificants, i les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS) presents en envasos resistents al greix, recobriments de llaunes i utensilis de cuina antiadherents. La migració pot augmentar amb la calor, l’ús repetit o l’acidesa dels aliments. L’exposició es produeix principalment per ingestió. Els PFAS es coneixen com a «substàncies químiques eternes» perquè no es degraden al medi ambient i algunes poden romandre al cos humà aproximadament entre 5 i 10 anys.
2. Pesticides i agricultura: Els productes químics agrícoles utilitzats en la producció de cultius i la ramaderia inclouen herbicides (per exemple, l’atrazina), insecticides organofosforats (per exemple, el clorpirifòs), pesticides històrics com el DDT, i determinats PFAS emprats en formulacions de pesticides. Es poden detectar residus en fruites, verdures, cereals, pinsos i productes d’origen animal. L’exposició és principalment dietètica, tot i que també es pot produir per inhalació i contacte cutani en l’àmbit laboral. La persistència varia àmpliament, i alguns compostos romanen al sòl i a l’aigua durant dècades.
3. Cura personal i cosmètica: Els EDC s’incorporen a cosmètics i productes de cura personal per complir funcions conservants, antimicrobianes, estabilitzadores de fragàncies o com a filtres UV. Exemples habituals inclouen fenols (com alguns derivats del bisfenol), parabens, ftalats, i triclosan. L’exposició es produeix principalment per absorció cutània i sovint és crònica a causa de l’ús diari. L’exposició dèrmica pot eludir parcialment el metabolisme hepàtic de primer pas, augmentant potencialment la biodisponibilitat sistèmica.
4. Productes domèstics i materials de construcció: Els EDC són presents en entorns interiors a través de béns de consum i materials de construcció. Els ftalats s’utilitzen en paviments vinílics i mobiliari; els èters difenílics polibromats (PBDE) són retardants de flama presents en aparells electrònics i mobles; i els PFAS s’empren en tèxtils i recobriments resistents a les taques. Aquestes substàncies s’acumulen en la pols i l’aire interiors, cosa que comporta exposició per inhalació, ingestió (especialment en infants) i contacte cutani. Moltes són persistents i bioacumulatives.
5. Contaminació industrial i ambiental: Les activitats industrials han alliberat contaminants persistents a l’aire, el sòl i l’aigua. Entre aquests hi ha els bifenils policlorats (PCB), les dioxines, els metalls pesants com el mercuri, el cadmi i el plom, i els PFAS. Es bioacumulen a la cadena alimentària, especialment en greixos animals i marisc. L’exposició és mixta (dietètica i respiratòria), i diverses d’aquestes substàncies tenen llargues semivides biològiques, és a dir, que l’organisme pot trigar molt de temps en eliminar-les.
6. Fàrmacs i hormones sintètiques: Determinats medicaments poden actuar com a disruptors endocrins quan s’utilitzen fora del seu context terapèutic previst. Entre aquests hi ha hormones esteroides sintètiques (per exemple, l’etinilestradiol utilitzat en anticonceptius orals), progestàgens, andrògens, així com estrògens no esteroïdals (per exemple, el dietilestilbestrol). L’exposició pot produir-se a través de l’ús terapèutic, la manipulació ocupacional o la contaminació ambiental a baix nivell.

Exemples de substàncies químiques disruptores endocrines

Efectes en la salut dels disruptors endocrins

Els disruptors endocrins alteren el funcionament normal de les hormones, que regulen processos essencials com el creixement, el metabolisme, la reproducció i el desenvolupament cerebral.

Tot i que l’exposició sol produir-se a dosis baixes, el seu efecte pot ser especialment rellevant quan es produeix de manera contínua o en etapes crítiques del desenvolupament, com l’embaràs o els primers mesos de vida. Una altra etapa particularment vulnerable és la infància prepuberal; en aquest context, l’exposició a EDC s’ha associat amb un inici més precoç de la pubertat. A més, la recerca mostra que alguns EDC presenten una corba de resposta en forma d’U, el que significa que poden tenir efectes negatius significatius sobre la salut fins i tot a dosis molt baixes.

Les alteracions hormonals poden afectar múltiples sistemes. S’han associat amb problemes reproductius i de fertilitat, canvis en el creixement infantil, un major risc d’obesitat, diabetis i síndrome metabòlica, així com alteracions en el neurodesenvolupament. També poden influir en el sistema immunitari, la funció pulmonar o la funció hepàtica i, en alguns casos, en tumors dependents d’hormones.

Algunes substàncies altament persistents romanen a l’organisme i al medi ambient durant anys, fet que implica que els seus efectes poden ser duradors. Per això, el principal risc per a la salut no és una intoxicació immediata, sinó la modificació silenciosa de processos biològics que pot augmentar la probabilitat de malaltia a llarg termini. I en el cas d’aquelles que l’organisme processa ràpidament, l’exposició constant i diària pot tenir efectes disruptius més immediats sobre les funcions hormonals quotidianes.

Com reduir l’exposició a substàncies químiques disruptores endocrines

No totes les substàncies químiques disruptores endocrines estan ben regulades, i en ocasions tampoc apareixen a les etiquetes dels productes. A més, no sempre és factible examinar detalladament la llista d’ingredients dels productes que consumim. No cal alarmar-se, ja que la nostra salut no està determinada únicament per l’exposició als EDC. Tanmateix, mantenir un estil de vida saludable i adoptar recomanacions pràctiques basades en l’evidència pot crear una primera línia de defensa per reduir la nostra exposició:

• Reduir la compra de materials sintètics. Escollir fibres naturals, com el cotó en lloc del polièster, sovint es considera una alternativa de menor exposició a EDC, especialment quan procedeix de producció ecològica.
• Minimitzar els envasos de plàstic. Seleccionar aliments amb menys embalatge plàstic i portar bosses reutilitzables a l’anar a comprar.
• Prestar atenció a les etiquetes ambientals o ecològiques. Algunes certificacions indiquen que els productes estan lliures de determinats disruptors endocrins, com els PFAS.
• Escollir aliments ecològics quan sigui possible pot reduir l’exposició a residus de pesticides. També pot ajudar limitar el consum d’espècies de peix conegudes per acumular metalls pesants, com la tonyina. Per a l’emmagatzematge d’aliments, materials com el vidre o l’acer inoxidable es consideren alternatives preferibles al plàstic.
• Limitar el nombre de productes cosmètics i de cura personal utilitzats. Les “apps” per revisar l’etiquetatge poden ajudar a prendre decisions més informades. Entre els disruptors endocrins que podem evitar hi ha els parabens, els compostos que comencen per “fluoro-” (sovint vinculats als PFAS) i el triclosan. En el cas dels productes menstruals, les opcions de cotó ecològic i etiquetades com a totalment lliures de clor (TCF) són bones alternatives.
• Utilitzar agents de neteja senzills, com aigua i sabó, en la mesura del possible, per reduir l’ús de productes químics de neteja. Quan es necessitin productes addicionals, es preferible escollir opcions amb etiqueta ecològica.
• En seleccionar mobles, es poden buscar materials que compleixin la normativa de seguretat contra incendis sense l’ús de retardants de flama afegits.
• Els nadons i els infants són més vulnerables a l’exposició als EDC, ja que els seus sistemes fisiològics encara estan en desenvolupament. Algunes de les mesures que es poden seguir són: escollir productes de cura personal amb etiquetes ecològiques, seleccionar bolquers lliures de substàncies químiques afegides, optar per roba fabricada amb fibres naturals (com la llana) i limitar l’ús de joguines i ampolles d’aigua de plàstic.