Llum blava

Què és la llum blava?

La llum blava és una part natural de la llum visible i és present tant en la llum solar com en moltes fonts d’il·luminació artificial, com ara les pantalles de telèfons, ordinadors i tauletes. En els darrers anys, ha despertat un gran interès pels seus possibles efectes sobre el son, la visió i la salut.

La llum blava és una radiació no ionitzant, és a dir, que no altera directament l’estructura genètica de les cèl·lules, com sí que ho fan, per exemple, els raigs X. Té una longitud d’ona aproximada de 400 a 500 nanòmetres (nm) i se situa entre la llum violeta i la verda dins de l’espectre visible.

La llum està formada per petites unitats d’energia anomenades fotons: com més curta és la longitud d’ona, més energia té cada fotó. Per això, els fotons de la llum blava tenen més energia que els de la llum verda, groga o vermella, tot i que molta menys que els de la radiació ultraviolada (UV).

Fonts de llum blava

Tot i que la principal font d’exposició diària a la llum blava és el Sol, també és present en diverses fonts artificials d’ús quotidià. En les darreres dècades, l’exposició a la llum artificial ha augmentat, tant per l’expansió de la il·luminació exterior com per l’ús de dispositius electrònics.

• Il·luminació LED: s’utilitza cada vegada més en habitatges, oficines, hospitals, comerços i enllumenat públic. La substitució de fonts tradicionals, com ara les làmpades de sodi, per LED blancs ha modificat l’entorn lumínic nocturn de moltes ciutats. Alguns LED blancs contenen una proporció més elevada de longituds d’ona curtes, inclosa la llum blava, que les tecnologies d’il·luminació utilitzades anteriorment.
• Pantalles electròniques: els telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors emeten llum blava per generar imatges, tot i que amb una intensitat molt inferior a la de la llum solar.
• Làmpades fluorescents: també contenen una proporció de llum blava dins del seu espectre d’emissió, tot i que la seva distribució difereix de la dels LED.

L’exposició a la llum artificial no es limita a les pantalles: també prové de la il·luminació d’habitatges, edificis, comerços i espais públics. A més, en moltes societats estem exposats a menys llum natural durant el dia i a més llum artificial durant la nit. La rellevància d’aquesta exposició per a la salut depèn no només de l’espectre o del «color» de la llum, sinó també de la seva intensitat, durada i horari.

Funcions de la llum blava en l’organisme

La llum és el principal estímul ambiental que sincronitza el nostre ritme circadiari, el rellotge biològic que regula els cicles de son i vigília i nombrosos processos de l’organisme al llarg d’aproximadament 24 hores. L’exposició a prou llum durant el dia, especialment al matí, contribueix a mantenir aquest ritme correctament sincronitzat.

Quan la llum arriba a la retina, a més d’activar les cèl·lules responsables de la visió, estimula unes cèl·lules especialitzades anomenades cèl·lules ganglionars de la retina intrínsecament fotosensibles (ipRGC). Aquestes cèl·lules contenen melanopsina, un pigment sensible a la llum, i són especialment sensibles a les longituds d’ona curtes, corresponents a la regió blava de l’espectre. La seva funció és detectar la presència de llum i transmetre aquesta informació al cervell, on contribueix a regular el rellotge circadiari.

Durant el dia, aquest senyal ajuda a mantenir la vigília i l’estat d’alerta. A la nit, en canvi, l’exposició a la llum, especialment quan conté una proporció elevada de longituds d’ona curtes, pot inhibir la producció de melatonina, una hormona que afavoreix el son, i alterar el moment en què l’organisme es prepara per dormir. Així, l’exposició nocturna a la llum pot endarrerir el rellotge circadiari i afavorir la vigília.

El sistema circadiari també influeix en nombrosos processos de l’organisme, inclosos alguns de caràcter hormonal, metabòlic i cardiovascular. Per això, mantenir uns cicles adequats de llum i foscor és important per al seu funcionament.

Efectes de la llum blava sobre la salut

Son i ritme circadiari

És l’efecte més ben establert científicament. L’exposició a llum intensa durant la nit, especialment en les hores prèvies a anar a dormir, pot dificultar agafar el son i afectar-ne la qualitat. Aquest efecte no és exclusiu de la llum blava ni de les pantalles, sinó que es pot produir amb diferents fonts de llum.

La magnitud de l’efecte depèn de factors com la intensitat de la llum, la durada de l’exposició, el moment del dia i la distància respecte de la font lluminosa.

Salut ocular

L’afirmació que les pantalles danyen la retina perquè emeten llum blava és un mite. Les evidències actuals indiquen que no hi ha proves que l’ús habitual de pantalles o d’il·luminació LED provoqui lesions a la retina en persones sanes.

Els danys fototòxics causats per la llum blava es poden produir amb fonts extremament intenses, com ara l’observació directa del Sol o determinats dispositius industrials i mèdics, però aquestes condicions no són comparables amb l’ús quotidià de pantalles o làmpades domèstiques.

A més, tot i que algunes persones experimenten fatiga ocular després de passar hores davant d’una pantalla, les evidències suggereixen que es deu principalment a l’esforç de mantenir la mirada enfocada, a una menor freqüència de parpelleig i a la sequedat ocular associada a l’ús prolongat, més que no pas a la llum blava en si mateixa.

Altres possibles efectes sobre la salut

A més dels efectes sobre el son, creix l’interès per les possibles conseqüències a llarg termini de l’exposició a la llum artificial durant la nit. Alguns estudis epidemiològics han observat associacions entre una exposició nocturna més elevada i un risc més alt d’alguns tipus de càncer, especialment el càncer de mama, així com de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i altres trastorns metabòlics.

Tanmateix, per a molts d’aquests efectes, les evidències encara són limitades i no permeten establir que la llum blava o la llum artificial nocturna siguin, per si mateixes, la causa. A més, aquests possibles efectes depenen de característiques de l’exposició com ara la intensitat, la durada i l’horari, i no únicament de la quantitat de llum blava.

Com gestionar l’exposició a la llum durant la nit

Les recomanacions de salut pública se centren a reduir l’exposició a la llum intensa durant la nit, especialment en les hores prèvies a anar a dormir, i a mantenir una bona exposició a la llum natural durant el dia:

• Reduir la brillantor de les pantalles durant les hores prèvies a anar a dormir.
• Limitar l’ús de dispositius electrònics abans d’anar al llit si interfereixen en el son.
• Utilitzar una il·luminació càlida i tènue a la nit.
• Mantenir una exposició suficient a la llum natural durant el dia per ajudar a mantenir sincronitzat el ritme circadiari.

Aquestes mesures no impliquen evitar la llum blava durant el dia, ja que l’exposició a la llum natural durant el dia és important per regular el nostre rellotge biològic.