Epigenètica

Què és l’epigenètica?

Mentre que la genètica estudia la seqüència de l’ADN (els gens), l’epigenètica se centra en els mecanismes que regulen com aquests gens s’activen o es silencien sense modificar-ne la seqüència. En altres paraules, analitza marques químiques que se situen “a sobre” de l’ADN (el prefix epi- significa “damunt”) i que en modulen l’expressió.

El conjunt d’aquestes modificacions s’anomena epigenoma. Funcionen com interruptors que determinen si un gen està actiu o inactiu en un moment i en un tipus cel·lular determinats.

Com l’entorn influeix en l’epigenoma

L’epigenoma és heretable però també dinàmic, i pot respondre a factors ambientals al llarg de la vida. Entre els més rellevants hi ha:

  • L’estil de vida: l’exercici físic, l’estrès, el son o el consum de tabac i alcohol deixen empremta en l’ADN.
  • L’alimentació: nutrients com l’àcid fòlic o la vitamina B12, així com la qualitat global de la dieta (per exemple, la dieta mediterrània), influeixen en processos com la metilació de l’ADN.
  • L’exposició a contaminants o a disruptors endocrins: substàncies com els metalls pesants o alguns productes químics poden alterar els patrons epigenètics.

Per què bessons idèntics poden tenir una predisposició diferent a patir una malaltia?

Tot i que els bessons monozigòtics comparteixen pràcticament el mateix ADN, no sempre tenen la mateixa susceptibilitat a les malalties. Això s’explica, en part, per diferències en el seu epigenoma.

Amb el temps, cada individu està exposat a entorns i experiències diferents (alimentació, activitat física, estrès o context social). Aquestes diferències generen modificacions epigenètiques específiques que afecten l’expressió dels gens. Com a resultat, dos genomes idèntics poden funcionar de manera diferent.

Per a què serveixen els canvis epigenètics?

Podem imaginar els gens com llibres dins d’una biblioteca, que seria la cèl·lula. L’epigenètica actua com el sistema que decideix quins llibres s’obren i es llegeixen en cada moment. Tot i que totes les cèl·lules contenen la mateixa col·lecció de gens, cadascuna utilitza només els que necessita segons la seva funció.

Així, els canvis epigenètics regulen quins gens s’expressen en cada cèl·lula i en cada moment. Com que els gens contenen la informació per produir proteïnes, la seva activació o silenciat determina quines proteïnes es sintetitzen i, en conseqüència, el comportament i la funció cel·lular.

Un exemple clau és la diferenciació cel·lular: totes les cèl·lules tenen el mateix ADN, però no expressen els mateixos gens. Per això, una cèl·lula del fetge no produeix proteïnes pròpies del teixit ossi.

A més, aquestes marques es poden mantenir durant la divisió cel·lular i, en alguns casos, transmetre’s a la descendència.

L’epigenètica també té un paper rellevant en diverses condicions de salut, com les malalties cardiovasculars, el càncer o processos neurològics.

Tipus de canvis epigenètics

  • Metilació de l’ADN. Consisteix a afegir grups metil al DNA, generalment en regions específiques, i sovint s’associa amb la repressió gènica.
  • Modificacions d’histones. El DNA s’enrotlla al voltant d’histones. Les seves modificacions alteren l’estructura de la cromatina i regulen l’accés als gens.
  • ARN no codificants. Molècules que regulen altres mecanismes epigenètics.

CONTINUAR LLEGINT

CONTRAURE

MATERIAL MULTIMÈDIA

Què és l'epigenètica? | TED-Ed

Epigenètica i Regulació de l'Activitat dels Gens | Northwestern University

Epigenètica: podem canviar els nostres gens? | BBC World Service

DATA D'ACTUALITZACIÓ: 04.05.2026

Palaures relacionades

Cercar per paraula