Microplàstics

Què són els microplàstics?

Els microplàstics són partícules de plàstic sòlides, insolubles en aigua, amb una mida inferior a cinc mil·límetres (<5 mm). Són un conjunt de materials sintètics fets amb polímers derivats del petroli o de base biològica, i poden persistir en el medi ambient durant dècades o fins i tot segles. Inclouen els nanoplàstics, que poden mesurar d’1 a 1000 nm (1.000.000 nm equivalen a 1 mm).

Els microplàstics es classifiquen en dos grups: primaris i secundaris.

• Els microplàstics primaris són aquells que es fabriquen específicament per ser utilitzats en productes, com les microesferes que s’utilitzen en el sector cosmètic (pasta de dents, exfoliants, etc.) i productes d’ús industrial i agrícola. A través de l’aire, l’arrossegament de l’aigua de pluja o el sistema de clavegueram, els microplàstics primaris arriben directament als rius, embassaments i mars.
• Els microplàstics secundaris deriven del procés de deteriorament de productes de plàstic de mida més gran, que s’han degradat per l’exposició a l’aigua, el vent, la llum ultraviolada o els microorganismes. Arriben al medi natural per una mala gestió o abandonament dels residus.

Consequències per a la salut humana

El cos humà està exposat als microplàstics i nanoplàstics mitjançant la ingestió d’aliments i begudes contaminats, la inhalació de microplàstics suspesos a l’aire i pel contacte dèrmic quan els microplàstics es troben en productes de cura personal. Actualment, es considera que la via principal d’exposició humana als microplàstics és la ingestió.

Els efectes dels microplàstics sobre la salut humana encara no es coneixen del tot. Estudis in vitro han mostrat respostes inflamatòries, neurotoxicitat i carcinogenicitat, mentre que estudis in vivo en rosegadors evidencien acumulació de microplàstics en òrgans clau.

En humans s’han detectat microplàstics en teixits: al tracte gastrointestinal, als pulmons, a la sang i al sistema reproductiu. A més, els additius plàstics són disruptors endocrins associats a malalties com la diabetis tipus II o malalties respiratòries. Encara que es desconeix la magnitud de l’exposició humana i les seves conseqüències a llarg termini, estudis en curs busquen aclarir aquests impactes.

Consequències per al medi ambient

La mida reduïda dels microplàstics i nanoplàstics els permet una gran mobilitat. Això fa que es puguin trobar a qualsevol lloc del planeta: muntanyes, glaceres i fins i tot a les parts més profundes de l’oceà (s’han trobat a 10.000 metres de profunditat). Suposen una amenaça potencial per a la vida aquàtica.

Poden ser absorbits per la majoria dels organismes vius, de manera que la seva acumulació en el medi ambient i els seus possibles efectes sobre la salut humana comporten una gran preocupació ambiental i de salut pública.

En estar menys exposats a la llum solar i disminuir les temperatures i l’oxigen, el plàstic triga més a degradar-se als oceans, arribant fins als 500 o 600 anys. Durant aquest temps, tots els objectes de plàstic poden causar greus danys a la fauna marina. Segons Greenpeace, unes 700 espècies d’organismes marins es veuen afectades per aquest tipus de contaminació. Cada any, més d’un milió d’ocells i més de 100.000 mamífers marins moren com a conseqüència de tots els plàstics que arriben al mar.

Què es pot fer?

Com a consumidors, podem buscar alternatives als plàstics d’un sol ús i evitar escalfar aliments en recipients de plàstic. A més, podem fixar-nos en quins productes contenen microplàstics primaris i evitar comprar-los.
A nivell governamental, cal promoure l’eliminació progressiva dels microplàstics en productes cosmètics i de cura personal. L’any 2023, la Unió Europea va aprovar una regulació que contemplava l’entrada en vigor d’un seguit de restriccions a l’ús de microplàstics amb diferents dates d’aplicació.

Tot i que les nostres contribucions personals són significatives, les empreses i els organismes governamentals tenen un paper crucial a l’hora d’abordar aquest problema.