Salut planetària
Què és?
La salut planetària és un enfocament interdisciplinari i global que busca garantir el benestar humà i l’equilibri dels ecosistemes dels quals depenem. Se centra a estudiar la relació entre la salut de les persones i l’estat del medi ambient, reconeixent que el deteriorament ambiental, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació impacten directament en la nostra qualitat de vida i en la sostenibilitat del planeta.
Aquest concepte, impulsat el 2015 per la Comissió de Salut Planetària de la Fundació Rockefeller-Lancet, promou solucions innovadores i sostenibles a través de la col·laboració entre disciplines com l’economia, l’agricultura, l’energia i la nutrició. La Planetary Health Alliance, una xarxa internacional d’institucions acadèmiques i centres de recerca, ha estat fonamental per consolidar aquest camp.
Salut planetària i límits planetaris
Durant el darrer segle, la humanitat ha aconseguit progrés significatiu en salut i benestar, com la reducció de la mortalitat infantil, l’augment de l’esperança de vida o la disminució de la pobresa. Tot i això, aquests avenços s’han assolit, en part, a costa d’una explotació intensiva dels recursos naturals, posant en risc el benestar de les generacions presents i futures.
Les activitats humanes, com la generació d’energia i la producció d’aliments, han alterat profundament els sistemes de la Terra. Per orientar una relació més sostenible, el 2015 es va establir el marc dels nou límits planetaris, dins dels quals la humanitat pot desenvolupar-se. Segons l’actualització de 2025, set d’aquests ja han estat transgredits:
Actualització de 2025 dels límits planetaris. Font: Azote/Stockholm Resilience Centre, basat en l’anàlisi de Sakschewski i Caesar et al. 2025.
Els nou límits planetaris i el seu estat
- Canvi climàtic. L’augment dels gasos d’efecte hivernacle provoca un increment de les temperatures globals i altera els patrons climàtics. Aquest límit s’ha traspassat i les concentracions de CO₂ continuen augmentant.
- Entitats noves. La quantitat de substàncies sintètiques alliberades al medi ambient sense proves de seguretat adequades situa les entitats noves en una zona d’alt risc. L’alliberament massiu de substàncies sintètiques i altres intervencions tecnològiques ha superat el límit planetari, situant-lo en una zona d’alt risc per al funcionament de la Terra.
- Agotament de l’ozó estratosfèric. La capa d’ozó, danyada per productes químics artificials, es recupera des de finals dels anys 80. Avui aquest límit es considera dins de l’espai operatiu segur.
- Càrrega d’aerosols atmosfèrics. Els canvis en les partícules en suspensió, tot i que ja alteren monsons, boscos i ecosistemes marins, continuen considerant-se dins l’espai operatiu segur segons la mètrica global dels límits planetaris.
- Acidificació oceànica. L’absorció de CO₂ ha augmentat l’acidesa oceànica un 30–40 % des de l’era industrial, superant per primera vegada el límit planetari i comprometent tant els ecosistemes marins com la capacitat de l’oceà per regular el clima.
- Modificació dels fluxos biogeoquímics. Els cicles del nitrogen i del fòsfor han estat profundament alterats per l’agricultura i la indústria, de manera que el límit planetari dels fluxos biogeoquímics ja s’ha superat.
- Canvi en l’aigua dolça. Les alteracions humanes en rius, llacs i humitat del sòl han superat el límit planetari de l’aigua dolça, posant en risc funcions clau com la biodiversitat o els patrons de precipitació.
- Canvi en el sistema terrestre. La desforestació i la urbanització han reduït els boscos tropicals, boreals i temperats per sota de nivells segurs, superant el límit planetari de la transformació del paisatge i afectant la biodiversitat i funcions ecològiques essencials.
- Integritat de la biosfera. La pèrdua de biodiversitat, tant genètica com funcional, ha superat els nivells segurs i amenaça l’estabilitat del planeta alterant el seu equilibri energètic i químic.
Font: Stockholm Resilience Centre
Connexió entre la salut planetària i la salut humana
Mentre els límits planetaris mesuren processos biofísics que sostenen l’estabilitat de la Terra (és a dir, ens indiquen fins a quin punt podem “pressionar el planeta” sense posar en risc la seva estabilitat), la salut planetària estudia com aquests canvis repercuteixen en la salut humana.
Quan sobrepassem els límits planetaris, no només es veu alterat el clima o els ecosistemes, sinó que també afecta directament la nostra salut. Per exemple, augmenten les malalties infeccioses i no transmissibles, es generen problemes de nutrició, afectacions a la salut maternoinfantil, inestabilitat social… Cuidar l’estabilitat del planeta, per tant, no és només una qüestió ambiental, sinó també una qüestió de salut pública global.
La justícia ambiental
Cada vegada es parla més d’avançar cap a límits planetaris “segurs i justos”, que incorporen la justícia com a criteri central. No n’hi ha prou amb definir fins on pot arribar la pressió humana sobre la Terra des d’un punt de vista biofísic; també cal assegurar-se que els recursos es reparteixin de manera equitativa.
Això es tradueix en tres tipus de justícia:
- Justícia intergeneracional (entre generacions): tenim la responsabilitat de protegir el medi ambient per garantir el benestar de les generacions futures.
- Justícia intrageneracional (dins de la mateixa generació): hem de reduir les desigualtats entre països, comunitats i persones, tenint en compte factors com el gènere, l’edat o el nivell socioeconòmic.
- Justícia entre espècies: cal reconèixer que la salut humana depèn d’ecosistemes diversos, que també hem de cuidar.
L’impacte en salut és al centre d’aquesta visió de justícia, perquè els danys ambientals no ens afecten a tots per igual. Aquells que menys han contribuït a generar-los (com els pobles indígenes, les comunitats de baixos ingressos o les generacions futures) solen ser els que més en pateixen les conseqüències.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- Salut planetària(ISGlobal)
- La salut humana depèn dels recursos del planeta(ISGlobal, 2019)
- Per què la salut planetària és la solució per evitar crisis com la COVID-19?(ISGlobal, 2020)
- 7 dades que mostren per què la nostra salut depèn del medi ambient(ISGlobal, 2020)
MATERIAL MULTIMÈDIA
