Salut del migrant

Què és la salut del migrant?

El terme “salut del migrant” fa referència al conjunt de factors que influeixen en el benestar de les persones que es desplacen (ja siguin migrants internacionals, refugiats, sol·licitants d’asil o desplaçats interns), abans, durant i després de la migració. Atès que les experiències migratòries són molt diverses, no hi ha un perfil únic de persona migrant: la seva salut pot millorar o deteriorar-se en funció de les circumstàncies o dels determinants de salut.

Per què és important?

Segons l’OMS, actualment hi ha al voltant de mil milions de persones migrants al món, és a dir, aproximadament 1 de cada 8 persones.

Aquests desplaçaments tenen causes molt diverses: des de fugir de conflictes armats o desastres mediambientals fins a la manca d’oportunitats derivada de crisis econòmiques. En aquest context, la salut de la persona migrant es reconeix com una qüestió central de salut pública, equitat i drets humans.

Factors determinants abans i durant la migració

La migració pot afectar la salut de les persones de moltes maneres diferents, i aquesta variabilitat sovint comença al lloc d’origen. Les persones que provenen de regions marcades per la violència, la pobresa o situacions humanitàries inestables solen haver estat exposades a condicions que deterioren el seu benestar abans fins i tot d’iniciar el desplaçament.

Durant el trajecte migratori, aquestes vulnerabilitats es poden intensificar. La dificultat d’accedir a aigua potable i aliments adequats, la manca de sanejament, el desplaçament amb vehicles o per rutes insegures i les situacions de violència o explotació creen un entorn que posa en risc la salut física i mental. A més, l’esgotament prolongat i l’exposició a condicions climàtiques extremes augmenten el risc d’emmalaltir o patir lesions, complicacions mèdiques i altres problemes que, sense una atenció oportuna, poden agreujar-se ràpidament.

Factors determinants al país de destinació

Un cop al país de destinació, sovint apareixen barreres per accedir als serveis de salut. Les diferències lingüístiques i culturals dificulten la comunicació clínica, i la manca d’informació o els requisits administratius retarden la cerca d’atenció, especialment en el cas de les persones en situació irregular. A més, l’estigma i la discriminació poden reduir la confiança en les institucions sanitàries.

Les condicions de vida al país de destinació també són determinants. L’habitatge precari i la inestabilitat laboral poden dificultar la possibilitat de mantenir un estil de vida saludable o d’assistir a revisions mèdiques. A més, realitzar feines de baixa remuneració o no disposar de protecció social pot tenir un impacte directe en la salut.

Salut mental i benestar psicosocial

El procés migratori acostuma a tenir una dimensió emocional important. La separació de la família, la preocupació pels éssers estimats que romanen en contextos perillosos, la incertesa sobre l’estatus legal i la dificultat d’integrar-se en una nova societat incrementen el risc de patir trastorns mentals, que sovint coexisteixen, com ara ansietat, depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic. La manca de serveis de salut mental sensibles a les necessitats culturals o lingüístiques de les persones migrants dificulta encara més una detecció i un tractament adequats.

Vulnerabilitats afegides

Hi ha perfils migratoris amb vulnerabilitats afegides que requereixen serveis especialitzats. Entre ells hi ha les persones amb malalties cròniques, que necessiten atenció continuada que no sempre està garantida; les dones embarassades; els infants i menors no acompanyats, que depenen de xarxes de protecció que, en ocasions, s’activen tard o de manera insuficient; les persones amb discapacitat, i els sol·licitants d’asil, entre d’altres.

Una qüestió de salut pública i equitat

Protegir la salut de les persones migrants no és només una qüestió de drets individuals, sinó també de salut pública i de salut global. Garantir un accés equitatiu als sistemes sanitaris contribueix a la cohesió social i enforteix la salut pública. Per això, és essencial incorporar la dimensió migratòria en les polítiques sanitàries en un món globalitzat i en moviment constant.