Efecte hivernacle

Què és l’efecte hivernacle?
L’efecte hivernacle és un fenomen natural que permet mantenir la temperatura de la Terra en rangs adequats per a la vida. Es produeix per l’acció dels anomenats gasos d’efecte hivernacle, que atrapen la calor emesa per la superfície terrestre després de rebre la radiació solar.
No obstant això, les activitats humanes han augmentat de manera desproporcionada les emissions d’aquests gasos des de l’inici de l’era industrial. Això ha intensificat l’efecte hivernacle, donant lloc a un augment progressiu de les temperatures conegut com a escalfament global.

Principals gasos d’efecte hivernacle
- Diòxid de carboni (CO₂): tot i que també es troba de manera natural en el medi ambient, el CO₂ produït per l’activitat humana és el principal responsable de l’escalfament global. Es genera, sobretot, per la crema de combustibles fòssils (petroli i derivats, carbó, fusta, etc.).
- Metà (CH₄): es genera durant la producció i el transport de combustibles fòssils com el carbó, el gas natural i el petroli. També en la ramaderia, com a conseqüència dels processos de digestió dels animals remugants; en els abocadors de residus sòlids, a causa dels processos de descomposició; o en els cultius d’arròs, entre altres fonts.
- Òxid nitrós (N₂O): es produeix en activitats agrícoles, com l’ús de fertilitzants, el fem i la crema de fusta i combustibles fòssils. També té usos industrials. Col·loquialment, se’l coneix com a “gas del riure” i s’utilitza també com a anestèsic en l’àmbit mèdic.
- Gasos fluorats: són gasos utilitzats en l’àmbit industrial. L’efecte hivernacle que generen és molt superior al del CO₂, tot i que la seva presència en l’atmosfera és molt menor. Els més comuns són els hidrofluorocarburs (HFC), emprats en sistemes de refrigeració i aire condicionat, entre altres aplicacions.
- Vapor d’aigua (H₂O): també és un gas d’efecte hivernacle, encara que, en aquest cas, d’origen natural.
Fonts d’emissions de gasos hivernacle
Entre les principals causes de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a conseqüència de l’acció humana hi ha l’ús de combustibles fòssils, la desforestació i certs processos industrials i agrícoles. La crema de carbó, petroli i gas allibera grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂), mentre que la tala i crema de boscos redueix la capacitat del planeta per absorbir-lo. D’altra banda, l’agricultura i la ramaderia generen altres gasos que també contribueixen al problema, com el metà produït pel bestiar i el cultiu d’arròs en condicions de regadiu.
A més, algunes indústries alliberen compostos artificials que es mantenen a l’atmosfera durant molt de temps, potenciant l’escalfament global. Fins i tot el tractament d’aigües residuals i l’ús de certs productes químics agreugen la situació.
Conseqüències per al medi ambient
Encara que l’efecte hivernacle és un procés natural i essencial per a la vida, l’excés d’emissions provocat per l’activitat humana està alterant aquest equilibri, accelerant el canvi climàtic i generant impactes cada cop més evidents al planeta.
El canvi climàtic està provocant un augment de la temperatura global i desencadenant canvis importants en el clima del planeta. Entre aquests efectes hi ha el desgel als pols, l’increment del nivell del mar i alteracions en els patrons de pluja, que afecten el cicle de l’aigua. També s’han detectat desplaçaments i extincions d’espècies degudes a la transformació dels seus hàbitats.
Conseqüències per a la salut humana
L’augment de les temperatures ja està tenint un impacte directe en la salut humana, ja que les temperatures elevades poden provocar cops de calor, hipertermia o l’empitjorament de malalties preexistents, i s’associen a un increment de la mortalitat. S’estima que les morts relacionades amb el calor augmentaran durant les properes dècades.
A més, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el canvi climàtic associat a l’efecte hivernacle contribueix a l’augment de malalties com la malària, la salmonel·losi i diverses infeccions intestinals, especialment en infants. Això és degut al fet que l’increment de les temperatures afavoreix la presència de vectors (com determinats mosquits) en zones on abans no podien sobreviure.
Així mateix, es preveu que l’augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens climàtics extrems tingui un impacte directe en la mortalitat.
CONTINUAR LLEGINT
CONTRAURE
- Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar prop de 200 morts prematures a l’any relacionades amb la contaminació(ISGlobal, 2025)
- Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat(ISGlobal, 2024)
- El trànsit, els habitatges i el sector agropecuari són els principals contribuents a la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica a les ciutats europees(ISGlobal, 2023)
- Els gasos d'efecte hivernacle assoleixen nous màxims a 2023, condemnant el planeta a temperatures més altes(ONU, 2023)
